RBLS Festival Teatre Jove 2024
RBLS Festival Teatre Jove és una cita amb un teatre innovador, arriscat i jove, un teatre valent, fresc, revolucionari. RBLS vol convèncer el públic adolescent i jove que el teatre és un espai de llibertat amb temàtiques, formats i llenguatges tan joves com ell. Un espai de creació i d’agitació, d’emocions i de veritat. Autèntic i inconformista, com el mateix públic. Un teatre transformador.
El festival té l’objectiu d’acostar les arts escèniques a adolescents de 13 a 20 anys a través de posades en escena diferents i connectant amb els seus interessos i inquietuds.
Més informació: https://www.rbls.cat/
La Virgueria ens proposa un text d’Isis Martín sobre el plaer femení, interpretat per Patrícia Bargalló i Paula Jornet, que és a la vegada la compositora de la banda sonora. La punta de l’iceberg és un recorregut immersiu, visual i experimental per set cambres. El plaer, el desig, com a motor per tot, com a motor de canvi, de vida. El plaer com a revolució.
I si la veritat fos molt més perillosa que la mentida? Pau Coya va escriure Pols de diamant pel IX Torneig de Dramatúrgia de les Illes Balears basant-se en un cas real que va tenir lloc a Madrid l’any 2021. Estigma i linxament mediàtic van de la mà en aquesta peça.
Què passa, realment, dins la consulta d’un psiquiatra? Boja és un espectacle que retrata en primera persona l’experiència viscuda per l’actriu en els darrers 16 anys a consultes de diversos psiquiatres. Un espectacle sobre la recerca de la pròpia identitat i del sentit de la vida quan sembla que ja res té sentit.
Dirrrty Boys, de Gerard Guix i dirigida per Àgata Casanovas és una contundent obra teatral en constant evolució sobre les segones oportunitats. La peça s’inspira en el cas criminal britànic sobre l’assassinat del nen de gairebé tres anys James Patrick Bulger a mans de Robert Thompson i Jon Venables (ambdós de deu anys) a Liverpool l’any 1993.
La Brutal ha decidit seguir la seva línia d’actualització de clàssics fent una revisió de Romeu i Julieta de William Shakespeare. Per fer-ho, s’ha envoltat del millor talent del teatre català: adaptació de Joan Yago, aclamat dramaturg de La Calòrica, tradució de Yannick Garcia Porres i direcció de David Selvas. Una versió contemporània i poc romàntica del text de Shakespeare.
Ragazzo escrit i dirigit per Lali Álvarez és un crit a la vida, a la dignificació de les històries personals, a la reivindicació de la memòria col·lectiva i de la història que els amos del món mai escriuran per nosaltres. Una peça en forma de monòleg que reviu la figura de Carlo Giuliani, assassinat a Gènova el 20 de juliol de 2001. Què es pot fer davant l’amenaça? Té legitimitat un govern que s’ha de blindar per decidir? Qui (i per a què) fa servir […]
CR#SH, tothom pot caure de la cia. Mea Culpa és un espectacle fresc, humorístic i vitalista, a cavall entre l’auto testimoniatge i la ficció, que pretén ser un cant a l’autoestima i a les cures, tot per parlar de la salut mental als adolescents. Al cap i a la fi, tothom pot caure.
La tarda del vint-i-u d’agost del 2017, en Younes, un noi de 22 anys, va ser abatut a trets pels Mossos d’Esquadra en una vinya al costat de casa de l’actor, dramaturg i director Josep Julien (Anitta Split). Aquests fets el van inspirar per escriure Bonobo, un thriller, una road movie desesperada, una fugida endavant.
Intempèrie és un espectacle sobre la incertesa, la vulnerabilitat, la precarietat i la salut mental en què viuen els joves, i que sorgeix de la col·laboració entre Jordi Pérez Solé, director, dramaturg i professor de batxillerat escènic i Clara Matas Vidal, productora, gestora i artista. Un espectacle multiformat que parteix del viatge real que van fer set joves al Parlament Europeu d’Estrasburg, on van tenir l’oportunitat d’escenificar un altre futur possible davant de tot Europa.
CR#SH, tothom pot caure de la cia. Mea Culpa és un espectacle fresc, humorístic i vitalista, a cavall entre l’auto testimoniatge i la ficció, que pretén ser un cant a l’autoestima i a les cures, tot per parlar de la salut mental als adolescents. Al cap i a la fi, tothom pot caure.
Excalibur i altres històries d’animals morts és una creació d’Hermanas Picohueso que amb un desplegament tècnic propi de la televisió en directe, l’espectacle fa una revisió de les pors mundials, des de la mirada dels animals morts que, sense saber-ho, han estat les víctimes col•laterals de les polítiques de la por.
