Festival IF 2025
No és una programació d’espectacles concentrada un cop a l’any en un espai determinat, sinó un conjunt d’activitats interrelacionades que es retroalimenten entre elles i que tenen com a finalitat promoure la recerca, la creació i la difusió d’espectacles, instal·lacions i esdeveniments vinculats a la conjunció entre arts escèniques, arts plàstiques i antropologia que representen el titella i el teatre d’objectes.
Per això, IF Barcelona presenta un panell d’accions que mira cap al futur, molt atent a les formes escèniques d’avantguarda, ja que produeix resultats estètics de gran valor que contribueixen a comprendre la realitat contemporània.
IF Barcelona va néixer l’any 2015, amb un simposi acadèmic a l’Institut del Teatre, l’edició del llibre Figures del Desdoblament, una gran exposició i un programa d’espectacles internacionals al centre Arts Santa Mònica de Barcelona.
IF Barcelona sorgeix del propòsit fundacional de l’Associació Interseccions: generar un context sòlid per a la creació, la investigació i la formació en l’àmbit del teatre visual, dels titelles i dels objectes. Aquesta vocació, lluny de reduir-se a un únic format, s’ha anat desplegant en un conjunt d’iniciatives que, en diàleg constant, constitueixen una plataforma oberta a l’experimentació i a la reflexió contemporània.
Amb el temps, aquesta estructura ha pres cos entorn de tres projectes principals, que articulen i donen sentit al conjunt: el festival IF Barcelona, les jornades de pensament Teixidores i el programa expandit Objectes Perduts.
Figuras del Umbral convida a la reflexió i a revisar la velocitat de la nostra era, instal·lada en els nostres cossos i que fragmenta la nostra atenció. Javier Martín invoca el concepte de rituals ancestrals de “travessar el llindar”, implicant el cos en una dansa social.
A Donde empieza el bosque acaba el pueblo Monte Isla exploren els límits del marc escènic. L’artefacte teatral es converteix en un ecosistema que respira, un teatre bosc, una gran titella que és una màquina de generar ficcions on l’artifici es torna instrument salvatge que trenca el motlle de la perspectiva central.
War Maker de la companyia txeca Dafa Puppet Theatre, és un espectacle teatral multidisciplinari que combina les arts visuals, els nous mitjans, el documental i el teatre d’objectes.
Aquest nou treball de la Societat Doctor Alonso se centra en les cures, en el fet de sentir-se malalt i de ser curat, en els hospitals, els metges i els xamanes. Els espectadors / pacients venen a ser curats pels metges / titelles i els intèrprets seran simples mediadors a Hospital de campo.
A Cosa la creadora Macarena Recuerda Shepherd investiga les imatges perceptives des de l’aparell escenogràfic, amb el cos com un material més, cosificant-lo fins a convertir-lo en attrezzo.
Quan els objectes decideixen escriure la peça i es destapen fugint de la zona de confort tot jugant a ser uns altres, ens revelen la latència que porten dins. La història és farcida d’espera, de transició i de transformació; la tridimensionalitat que l’art també reclama. Potser no ens en adonem però les humanes som farcides de latència i desempolsar aquell infant que portem dins i atrevir-nos a continuar jugant potser ens farà més felices i universals. Juguem amb el temps, l’espai i l’emoció de fer […]
Macarena Recuerda Shepherd presenta l’espectacle Watching machine, una peça que segueix amb la seva línia de treball de reflexionar sobre la realitat, la ficció i les il·lusions en escena.
Espectacle concert per a 25 espectadors, Corpus és una trobada entre una peça escultòrica de Gerard Mas, el manipulador d’objectes, Xavier Bobés i el músic Frances Bartlett.
Aquesta companyia de referència del teatre independent madrileny presenta una peça abstracta, contemplativa i de difícil definició creada el 2019. En aquesta proposta, que defineixen com a una celebració poètica de la vida i de la mort, uns éssers fràgils i bells vagaregen per l’escenari en un muntatge a mig camí entre les arts escèniques i la instal·lació. “Un exemple impressionant de com la realitat germina en art” (Alfonso Becerra, Artezblai). El Canto de la Cabra són Elisa Gálvez i Juan Úbeda, que inicien l’any […]
L’escenógrafa Xesca Salvà presenta Cases (xKids), una combinació entre acció i instal·lació. Amb aquest projecte, planteja una reflexió sobre l’espai com a edificació audible i el so com a arquitectura sonora, sempre amb l’objectiu de crear espais emocionals que permetin als espectadors i espectadores relacionar-se amb l’obra que estan veient.
La performance, codirigida per Jaime Refoyo i l’escenògraf Óscar de Paz i amb música de Miguel Marín, ofereix un espai de reflexió on l’observador es converteix en observat quan el que veu a l’escenari és el reflexe del seu cos a través d’una petjada comuna.
