Dóna’m veu / Dona amb veu – Primavera
La Sala Fènix torna al març al camí d’EL TEATRE FEMENÍ I FEMINISTA amb la dona com a protagonista i eix principal de la programació.
En programació principal (de dijous a diumenge a les 21h) torna CÁNDIDA un espectacle que neix de la vagina d’Anna Tamayo *però atenció, el dia 8 de març, dia internacional de la Dona Treballadora, fem vaga i no hi haurà funció. Els dilluns de poesia estrenem DONA-FOC, LA DONA QUE ES CREMA de la cia. Les Fugitives, poesia feminista en català. I a més, a la zona d’exposicions inaugurarem BocetA, de Nicola Marras, esbossos a llapis sobre cossos femenins no estereotipats.
*I això serà només l’inici, perquè al maig torna MIRTA EN ESPERA amb Ángela Palacios, i al maig, la gran sorpresa d’aquesta temporada: NO ES PAÍS PARA NEGRAS de la poderosa Silvia Albert Sopale.
Mi vencidario és una divertida comèdia que ens mostra totes les veïnes o veus interiors que ens encoratgen i ens turmenten al llarg de la nostra existència. Durant la representació serem testimonis de la revolució del veïnat interior de Clara i d’una autèntica batalla campal esquitxada d’humor i de descobriment de la protagonista. Veus amb les que totes les persones ens sentim reconegudes. Aquesta original comèdia inspirada en els processos de resolució de conflictes pretén ser un cant a la llibertat i a la valentia […]
Dona – Foc, la dona que es crema és un espectacle poètic que combina versos, música i feminitat, mentre ret homenatge a la figura de la dona poeta. Ens parla de la dona mitjançant la paraula d’aquesta. Les poetesses del segle XX i XXI han escrit sobre l’amor i la mort –temes que comparteixen amb els seus iguals masculins– , però també han escrit sobre la maternitat, la menopausa i sobre el què significa ser dona en un món on els homes tenen el poder.L’espectacle […]
Cándida és un solo íntim i canalla de la creadora Anna Tamayo on narra, canta i balla la seva experiència personal amb els fongs vaginals. Un solo en el qual l’actriu, acompanyada del polifacètic violinista Joange, riu del seu propi drama utilitzant tots els recursos que té al seu abast. Amb sarcasme i amb tendresa, amb humor i marionetes, amb la seva veu i amb el seu cony, l’Anna converteix una íntima confessió en un espectacle irreverent, emotiu i alliberador.
Mirta en espera és un monòleg que beu del clown i el gènere musical per fer una paròdia dels contes de fades en què el príncep ve a salvar la princesa desvalguda. La protagonista vestida com a tal, repassa els clixés i trampes d’aquest tipus de relació única, respecte a la qual sembla que en aquesta societat no hi ha més alternativa de tenir. Mirta en espera és una obra de Los espejos son para mirarse, una plataforma de creació multidisciplinària que utilitza totes les […]
No es país per negras és una comèdia dramàtica, que et congela el somriure Sant Sebastià 1976, neix Silvia Albert Sopale una nena negra en una família de negres a un país de blancs. Al costat d’ella viurem 40 anys i veurem com les cançons populars i anuncis televisius van marcar a una generació.Representant diversos personatges i servint-se del llenguatge físic ens mostrarà humorísticament diferents punts de vista sobre: el racisme, la sexualitat de la dona negra i la identitat.Viatjarem a l’Àfrica on l’espectador descobrirà […]