Sinopsi

En aquest nou solo, el ballarí i coreògraf Volmir Cordeiro explora amb el bateria Philippe Foch la violència social i el moviment com a resposta combativa. Com a una òpera punk, Cordeiro va concebre aquesta peça l’any 2020 durant la pandèmia qüestionant-se els límits de la llibertat i del control per part del poder. Un espectacle radical, amb una estètica extrema, està dedicat a la coreògrafa brasilera Lia Rodrigues, amb qui Cordeiro va col·laborar com a intèrpret abans d’establir-se a França.

Volmir Cordeiro ha treballat amb els coreògrafs brasilers Alejandro Ahmed, Cristina Moura i Lia Rodrigues i a Europa amb Xavier Le Roy, Laurent Pichaud i Rémy Héritier, Emmanuelle Huynh, Jocelyn Cottencin, Vera Mantero, Nadia Lauro i Zenna Parkins i Lâtifa Laabissi. Va iniciar el seu primer cicle de 3 solos el 2012; el 2017 va coreografiar una peça per a quatre ballarins i va crear una videoinstal·lació al voltant de les poètiques del rostre en la història de la dansa per al centre d’art contemporani Passerelle, en el marc de la celebració del 40è aniversari del Centre Pompidou. La seva companyia, Donna Volcan, concep l’element volcànic —terra, foc i força vital— com la base de la creació. El 2021 va rebre el premi SACD per a joves coreògrafs.

Durada:
Sinopsi

En aquest nou solo, el ballarí i coreògraf Volmir Cordeiro explora amb el bateria Philippe Foch la violència social i el moviment com a resposta combativa. Com a una òpera punk, Cordeiro va concebre aquesta peça l’any 2020 durant la pandèmia qüestionant-se els límits de la llibertat i del control per part del poder. Un espectacle radical, amb una estètica extrema, està dedicat a la coreògrafa brasilera Lia Rodrigues, amb qui Cordeiro va col·laborar com a intèrpret abans d’establir-se a França.

Volmir Cordeiro ha treballat amb els coreògrafs brasilers Alejandro Ahmed, Cristina Moura i Lia Rodrigues i a Europa amb Xavier Le Roy, Laurent Pichaud i Rémy Héritier, Emmanuelle Huynh, Jocelyn Cottencin, Vera Mantero, Nadia Lauro i Zenna Parkins i Lâtifa Laabissi. Va iniciar el seu primer cicle de 3 solos el 2012; el 2017 va coreografiar una peça per a quatre ballarins i va crear una videoinstal·lació al voltant de les poètiques del rostre en la història de la dansa per al centre d’art contemporani Passerelle, en el marc de la celebració del 40è aniversari del Centre Pompidou. La seva companyia, Donna Volcan, concep l’element volcànic —terra, foc i força vital— com la base de la creació. El 2021 va rebre el premi SACD per a joves coreògrafs.

Fitxa artística
Fotos i vídeos
Enllaç copiat!