Vincdesdevenir és un projecte de Quim Bigas que neix a partir d’un procés de creació amb un grups de joves del col·lectiu LGBTQI+ de Terrassa.

Sinopsi

Partint de la premissa que no cal arribar enlloc i que enlloc s’entra amb les mans buides, Quim Bigas proposa a un grup de joves del col·lectiu LGBTQI+ de Terrassa un seguit de trobades. En un procés que durarà unes tres setmanes, el grup anirà trenant pensament, discurs, pràctica i cos a partir de tasques físiques, converses, experiències, moments. El resultat no serà més (ni menys!) que la posada en comú de tot plegat, compartida amb l’audiència en recorreguts que passaran per diversos espais de la ciutat (però mai en línia recta).

L’expressió anglesa hanging out ofereix matisos interessants a la idea de trobada, de trobar-se. Ho hem fet totes en algun moment, això: to hang out, estar i prou, juntes però sense un fi concret, ja sigui en un parc o en una plaça. Recollint l’experiència de projectes passats com Festucs o Carne Fiesta, el coreògraf Quim Bigas seguirà el fil de cada sessió per facilitar un espai similar de creació. Un espai previ al judici, a l’explicació o – fins i tot – a la definició d’una identitat.

Perquè a Vincdesdevenir una de les intuïcions de sortida passa per provar de desactivar, precisament, la racionalització excessiva de la definició d’allò que som. Identitat és un concepte trampós, un dibuix que pot aparèixer com un acte de rebuig a una altra imatge. Passa sovint: Ens expliquem individualment quan defugim el reflex d’una normalitat col·lectiva. Però som, realment, en funció d’allò que no som? Som dibuix? Què passaria si observessim, primer, allò ja és aquí quan entrem per la porta? Allò que sí que som, sense necessitat d’emmirallar-nos?

Desplaçant l’eix del jo cap al nosaltres i buscant l’asimetria en la relació entre el cos i el seu reflex fet paraula, Vincdesdevenir és un passeig per un laberint sense centre. Primer s’hi perdran els participants, i durant el TNT ens duran de ruta a la resta, marcant racons de la ciutat com a fites d’una excursió volgudament enrevessada. Perquè és en les desviacions del passeig, com en les trobades de tarda d’estiu a la plaça, on sovint apareix – gairebé sense voler-ho – un sentit.

Durada:
Sinopsi

Partint de la premissa que no cal arribar enlloc i que enlloc s’entra amb les mans buides, Quim Bigas proposa a un grup de joves del col·lectiu LGBTQI+ de Terrassa un seguit de trobades. En un procés que durarà unes tres setmanes, el grup anirà trenant pensament, discurs, pràctica i cos a partir de tasques físiques, converses, experiències, moments. El resultat no serà més (ni menys!) que la posada en comú de tot plegat, compartida amb l’audiència en recorreguts que passaran per diversos espais de la ciutat (però mai en línia recta).

L’expressió anglesa hanging out ofereix matisos interessants a la idea de trobada, de trobar-se. Ho hem fet totes en algun moment, això: to hang out, estar i prou, juntes però sense un fi concret, ja sigui en un parc o en una plaça. Recollint l’experiència de projectes passats com Festucs o Carne Fiesta, el coreògraf Quim Bigas seguirà el fil de cada sessió per facilitar un espai similar de creació. Un espai previ al judici, a l’explicació o – fins i tot – a la definició d’una identitat.

Perquè a Vincdesdevenir una de les intuïcions de sortida passa per provar de desactivar, precisament, la racionalització excessiva de la definició d’allò que som. Identitat és un concepte trampós, un dibuix que pot aparèixer com un acte de rebuig a una altra imatge. Passa sovint: Ens expliquem individualment quan defugim el reflex d’una normalitat col·lectiva. Però som, realment, en funció d’allò que no som? Som dibuix? Què passaria si observessim, primer, allò ja és aquí quan entrem per la porta? Allò que sí que som, sense necessitat d’emmirallar-nos?

Desplaçant l’eix del jo cap al nosaltres i buscant l’asimetria en la relació entre el cos i el seu reflex fet paraula, Vincdesdevenir és un passeig per un laberint sense centre. Primer s’hi perdran els participants, i durant el TNT ens duran de ruta a la resta, marcant racons de la ciutat com a fites d’una excursió volgudament enrevessada. Perquè és en les desviacions del passeig, com en les trobades de tarda d’estiu a la plaça, on sovint apareix – gairebé sense voler-ho – un sentit.

Fitxa artística
Veure fitxa sencera
Enllaç copiat!