Sinopsi

A la cavitat d’aquesta ment que escriu hi ha un escenari. Aquí ens hem trobat. A l’espai buit on resideix la possibilitat de la vida s’ha engendrat l’única estructura que sustenta l’existència: l’escenari. En aquesta ocasió, la vida buida de l’espectador és un edifici indefinit, de matinada. Grans estades sense un ús clar, parets gastades, passadissos que ressonen, escales de metall exteriors que sobrevolen, sublimen i condemnen el paisatge urbà. I fred, fa fred al cor per fi buit que és aquest edifici gairebé abandonat que és l’escenari engendrat per la presència de l’absència que és la distància entre una cosa i ell mateix.

I aquest escenari, per ser escenari, inevitablement ha engendrat un significat, una cosa, un relat, un protagonista, una finta, un esquinç, un sacrifici, un mite, un exemple del viu, un representant trobat del tot, o com vulgui que el llenguatge es digui a si mateix: un receptacle buit dins de l’escenari buit: un personatge: un vigilant de seguretat.

Ronda la nit sagrada del gran edifici avergonyit de tanta veritat. És el seu treball, una oda a la intimitat. Camina, s’atura o pensa per l’interior d’aquest edifici tendre i aclaparat per tanta exquisida desolació. La ciutat callada i alliberada per uns instants de les seves funcions, desprogramada, feta gegant maldestre i innocent, ens abraça de fons, el seu so perpetu.

Hi ha una banqueta.

El vigilant extreu de la seva motxilla un quadern on ha d’anotar les observacions de la nit.

Escoltem per què el vigilant vol parlar.

Idioma:
Català
Sinopsi

A la cavitat d’aquesta ment que escriu hi ha un escenari. Aquí ens hem trobat. A l’espai buit on resideix la possibilitat de la vida s’ha engendrat l’única estructura que sustenta l’existència: l’escenari. En aquesta ocasió, la vida buida de l’espectador és un edifici indefinit, de matinada. Grans estades sense un ús clar, parets gastades, passadissos que ressonen, escales de metall exteriors que sobrevolen, sublimen i condemnen el paisatge urbà. I fred, fa fred al cor per fi buit que és aquest edifici gairebé abandonat que és l’escenari engendrat per la presència de l’absència que és la distància entre una cosa i ell mateix.

I aquest escenari, per ser escenari, inevitablement ha engendrat un significat, una cosa, un relat, un protagonista, una finta, un esquinç, un sacrifici, un mite, un exemple del viu, un representant trobat del tot, o com vulgui que el llenguatge es digui a si mateix: un receptacle buit dins de l’escenari buit: un personatge: un vigilant de seguretat.

Ronda la nit sagrada del gran edifici avergonyit de tanta veritat. És el seu treball, una oda a la intimitat. Camina, s’atura o pensa per l’interior d’aquest edifici tendre i aclaparat per tanta exquisida desolació. La ciutat callada i alliberada per uns instants de les seves funcions, desprogramada, feta gegant maldestre i innocent, ens abraça de fons, el seu so perpetu.

Hi ha una banqueta.

El vigilant extreu de la seva motxilla un quadern on ha d’anotar les observacions de la nit.

Escoltem per què el vigilant vol parlar.

Fitxa artística
Veure fitxa sencera
Fotos i vídeos
Enllaç copiat!