Sinopsi

Fa un any que la senyora gran que viu en un pis ruïnós intenta refer-se de la mort del seu marit. L’únic que l’ajuda a tirar endavant són els discos de la Núria Feliu, que escolta sempre que pot, i una fotografia del difunt donant la mà a un antic President del Govern. Però ha deixat de cuinar les seves famoses magdalenes, i cada dia rep amb estoïcisme les obscenitats amb què l’home del carrer la insulta quan ella li deixa una propina en passar per davant seu anant cap al supermercat de la cantonada.
Encara no sap, però, que l’expresident farà una confessió pública amb la qual trontollarà tot el món que l’envolta. Una comèdia esbojarrada de Marc Rosich protagonitzada per Mercè Aránega, entre d’altres.

Durada:
150 minuts

Idioma:
Català

Sinopsi

Fitxa artística

Veure fitxa sencera

Fotos i vídeos

Opinions de l'espectacle 9

Recomanacions Teatre Barcelona

Espectadors/es

Carles Armengol Gili
Teatre Barcelona

Costumista i indulgent

Veure a Mercè Arànega transmutada en una mena de Núria Feliu de l'Eixample ja val realment la pena. El seu treball, rigorós i perfectament executat, és sense cap mena de dubte el millor de la funció. Una funció, per cert, que parteix d'una molt bona idea però que no acaba de quallar prou bé. Com a comèdia resulta força irregular, i com a sàtira potser és massa indulgent. És d'agrair que es repassin un per un tots els temes de la Catalunya dels últims anys, des del cas Pujol fins a la Via Catalana, però tot plegat donava per treure-hi més punta i fer una anàlisi més crítica. Finalment, Rosich ha optat per una comèdia costumista que funciona a estones i per un intent de teatre simbòlic amb la presència del captaire, els fantasmes que persegueixen a la protagonista o el mateix final, que pretén ser contundent però que també es queda a mitges.

El que no es pot negar és que la producció ha llençat la casa per la finestra, i mai millor dit. El decorat hiperrealista de Sebastià Brosa i el vestuari "a la cubana" de Mercè Paloma suposen dos puntals bàsics de la funció, molt ben acompanyats de projeccions i de les cançonetes de la Feliu, l'altra gran protagonista encoberta de la peça. El repartiment, en canvi, acaba essent excessivament irregular, amb registres diferents i intensitats també variables. Només Arànega, com dèiem al principi, sap agafar el bou per les banyes. I el cert és que ella soleta salva els mobles... i fins i tot les rajoles hidràuliques.

23/04/2017
Gema Moraleda
Teatre Barcelona

Decepcionant quadre costumista

La premissa d'A tots els que heu vingut promet molt: veure trontollar el món sencer d'una vídua convergent després de la confessió de Jordi Pujol. Malauradament, aquesta premissa s'esgota ben ràpidament i el que queda és un muntatge molt allargassat (les dues hores de durada podrien quedar reduïdes perfectament a una de sola), carregat de tòpics i cops d'efecte de manual, una ridiculització fàcil de les senyores de l'Eixample i un costumisme amable i carrincló.

Una oportunitat perduda.

Més informació a Somnis de teatre

23/04/2017
Iván F. Mula
Teatre Barcelona

Retrat d’una iaia convergent

Que Marc Rosich és millor adaptador que dramaturg és un fet que, analitzant la seva trajectòria, resulta cada vegada més evident. El seu punt fort acostuma a ser el concepte, el punt de vista, la descripció de l’univers i dels personatges... i no tant els diàlegs o el desenvolupament narratiu quan és ell qui signa el text original. En aquest sentit, A tots els que heu vingut té un punt de partida brillant i un magnífic embolcall farcit de detalls de gran intel·ligència, com ens té acostumats aquest lúcid director. Mercè Aránega interpreta de forma esplèndida una iaia convergent, recentment vídua, decebuda amb Jordi Pujol i que només es consola amb la música de Núria Feliu. El retrat d’aquesta senyora resulta tan cruel com entranyable i, tot i els molts components paròdics, l’actriu la reivindica amb una veritat colpidora i meravellosa. El personatge té tanta llum i és tan fascinant i divertit que sembla no encaixar del tot amb el to de la resta del repartiment, més proper al d’una obra de La Cubana i, malauradament, molt menys interessants. Tampoc la trama aconsegueix generar, dramàticament, veritables grans moments. Com a comèdia, es troben a faltar acudits, diàlegs més afilats o situacions que realment aconsegueixin fer riure. Però, com a drama, tampoc assoleix la intensitat ni l’emoció necessàries. Malgrat això i la seva excessiva durada dividida innecessàriament en dues parts, la proposta aporta una anàlisi ferotge d’una part de certa classe catalana a la qual no estem acostumats a veure ridiculitzada en els nostres escenaris d’una manera tan meticulosa. L’exercici és, des d’aquesta perspectiva, fresc, original i saludable, no obstant la història no acabi de ser tan satisfactòria com seria desitjable.

16/04/2017
Miquel Gascon Baz
Teatre Barcelona

Una proposta divertida, que hauria pogut arribar molt més enllà

Una entretinguda història escrita per Marc Rosich, per encarreg del TNC. Tal com ens va explicar a la roda de premsa, en aquell moment feia molt poc que havia esclatat "el cas Pujol" i va pensar que aquest podia ser el fil conductor de la seva proposta.

La Magda Casals de Clarà, un paper fet a mida per a l'extraordinària Mercè Aránega, és una dona de la burgesia que viu en un pis de l'Eixample de Barcelona i que s'ha quedat vídua fa molt poc. Ella és mestressa de casa i el seu marit era un comercial de l'Enciclopèdia Catalana.

Hem trobat un pèl exagerada i ridiculitzant la forma en què es presenta el "procés", amb la preparació de l'onze de setembre; potser és el punt que menys ens ha agradat, ja que des del nostre punt de vista s'han volgut manipular i ridiculitzar sentiments que compartim molts catalans, és a dir, voler esdevenir un estat lliure, fora de la mediació d'un estat que ens menysprea culturalment i ofega econòmicament.

Entenem que es tracta simplement d'una visió irònica del director, però en aquest punt creiem s'hauria d'haver profunditzat el problema d'una manera molt més seriosa. En el procés català, no tot són iaies convergents que s'han deixat entabanar per un determinat polític, perquè darrere d'aquest moviment pacífic, hi som moltes persones que ens l'hem jugada de valent i ens la continuarem jugant en el futur per aconseguir el que creiem és just.

Un homenatge indiscutible a la Núria Feliu que acompanya en tot moment a la nostra protagonista, que es declara una fervent admiradora de la cantant i de les lletres de les cançons que interpreta.

Bones interpretacions i una escenografia d’en Sebastià Brosa, realment espectacular on tots els detalls d'un pis de l'Eixample de "davants i darreres" ha quedat perfectament reflectit. Fins i tot les rajoles del terra que en un primer moment estan amagades sota el parquet.

A banda de tot el que hem comentat, que no ens ha acabat de fer el pes, potser per l'aparent diferència d'ideològica amb l'autor, hem de reconèixer que ens vàrem divertir de valent.

Si voleu llegir la nostra valoració sencera, només heu de clicar AQUÍ

14/04/2017
Josep Maria Ribaudí i Martí
Teatre Barcelona

Mala sort

Sí, mala sort quedar-se vídua la mateixa setmana que l'ex-honorable Jordi Pujol confessa que té un cuento corrent a Andorra, tan convergents ella i el su home a.c.s... Sort que encara li queda la Núria Feliu que la manté dempeus. El molt puta de Marc Rosich ha escudellat en la caiguda de Pujol i l'orfandat en que ha deixat a part del país. Potser un excés de personatges, però situacions genials. la carta a Jordi Pujol d'antologia.

Crítica completa » http://bit.ly/2p1OWrl

14/04/2017
Adrià Illesca

Guió francament fluix, relata la vida d’una convergent convençuda i les seves olles. La actriu com a mínim ho arregla molt perquè actua de forma espectacular. Però el guiò és monotom, no hi han girs i, els que hi han són esperats. Poca trama. Ara, si us agraden les obres de les velles a qui es relata la seva vida a casa seva amb l’arribada de personatges aquesta és la vostra obra. La concludió que trauria jo és que és una obra MASSA LLARGA. Si l’haguessin fet en la meitat de temps encara hagués rebut més bones sensacions.

30/09/2018
Pau Rosell Simón

“Pujol + Feliu + Independència + Humor + Avorriment = ATEQHV”
Tenia ganes de veure aquest muntatge, amb un text i direcció de Marc Rosich i amb una gran actriu dalt de l’escenari com Mercè Arànega fent una comèdia al TNC… que podia sortir malament? Doncs sí. Durant 2 hores i 30 minuts “gaudim” veient una obra que continua i continua i continua i continua i no acabava mai. Un guió fluix, monòton i repetitiu que fa riure a pocs moments i s’encalla trobant un final massa precipitat per la situació plantejada principalment.
Ara, sempre hi ha una cosa positiva i aquí és: una escenografia que no es deixa cada detall de la casa de la Magda, un dona viuda de classe alta que acull a la seva neta (una desbordant Mireia Pàmies).
Una comèdia? Ejem ejem… jo la definiria com un pasta de magdalenes que no acaba de pujar, que es queda, baixa, toba i cremada. El segon acte no fa riure, però, tot i així, cal dir que és la millor part.
Si us agraden les telenovel·les d’àvies que viuen soles a un pis i que van reben la visita de diferents personatges… no us la perdeu!
Recomano aquest muntatge per disfrutar d’una Mireia Pàmies que està espectacular, que fa riure i que enganxa.

09/05/2017
Mr. Buyère

Mercè Arànega i poc mès… Ara, MOLTA MERCÈ ARÀNEGA.

05/05/2017
JOSE GABRIEL DEL VIEJO

Mercé Arànega interpreta a una señora desilusionada de la vida. Se acaba de quedar viuda, su referente TOTAL Jordi Puyol ha salido a la palestra con toda la pasta que ha chorizado. Destrozada y con ganas de sacar todo de su interior decide subirse a casa a un vagabundo! Lo que llevará a toda la familia un quebradero de cabeza.
La obra ha estado correcta aunque algunos aspectos me han dejado un poco frío. Algunos personajes no tienen mucha sustancia y algunas tramas se quedan en el aire.
Eso sí… la escenografía ESPECTACULAR! Y lo que pasa con el subidon Nuria Feliu me ha dejado con la boca abierta en mi Butaca. Qué pasada, vale? Jajajaja

08/04/2017

Deixa la teva opinió