Toti Toronell: Naïf

Veient aquest expectacle a la platea de la Seca, he tingut una sensació molt semblant a la que tenia quan veia bocabadat alguna de les pel·lícules mudes del Charlot. Segurament, això es deu a que el pallasso del Toti Toronell transmet molta tendresa i innocència en unes situacions que poden resultar quotidianes, però que es compliquen fins a l'infinit per al pobre personatge, fent-nos riure i a l'hora agafar estima per aquest nen gran. A més de la interpretació brillant de Toronell, un altre encert de l'espectacle és l'ambientació que trobem d'una revolució industrial, la qual és poc freqüent en l'entorn d'un pallasso, resultant ser força suggerent i fent-nos veure d'entrada que no ens trobem davant del típic espectacle de pallassos. En sintonia amb aquesta, la també encertadíssima part musical en directe, a partir d'instruments força inusuals, serveix per acabar de fer sorgir una màgia emotiva al llarg de tota l'obra, captivant a l'espectador en tot moment i fent-lo entrar dins d'aquest món creat a Naïf. A més, per moments, aquesta esdevé un altre personatge de la funció i, en d'altres estones, aconsegueix crear l'atmosfera ideal per a les diferents situacions que viu el protagonista, fent-nos oblidar que estem sentint música i incorporant-la a les diferents emocions que ens estant transmetent en aquell moment. Sens dubte, ens trobem amb un espectacle imprescindible, que ens omple de felicitat a través de la màgia, la tendresa i la innocència que transmet.

…això és el que un espectador ha deixat anar avui en un moment donat de la funció. Us ho dic perquè li ha sortit de dins, d’on surten tots els riures que arrenca Toti Toronell, fent el per mi ha de fer tot bon pallasso per adults, parlar amb el nen que tenim dins nostre. I ho fa amb gestos, mirades, algun so, però sense paraules.

Tot comença amb una mena de paradoxa, un pallasso que viu en un ambient totalment ruïnós surt a llençar la brossa. I així entrem en un món on per anar d’un punt a un altre sempre se segueix la línia més llarga, que resulta ser la més amena.

Acompanyat de música en directe, que bé mereixeria un apart, amb un comportament a vegades previsible i a vegades sorprenent, sempre divertit i per moments hilarant, val la pena compartir una hora de la nostra vida amb aquest pallasso que es presenta “amb el lliri a la mà i la flor al cul”. Diuen que riure és sà, doncs no ho dubteu, aneu a veure Naïf que fareu salut.

Naïf està plena de llocs comuns dins del clown, però també té moments singulars... i sobretot té màgia. No acaba de ser un espectacle perfecte, i fins i tot a vegades resulta un xic desequilibrat (la pantalla de vídeo o el moment de la cançó no sempre encaixen amb la història general) però el cert és que quan es produeix la connexió entre actor i públic les pegues perden gran part de la seva importància. A més, Toti Toronell és un clown de gest petit però d'una sensibilitat i una empatia enormes, molt ben acompanyades en escena de la música en directe d'Albert Dondarza. Tot i que jo tampoc sóc un expert en el gènere, sí sé que aquest espectacle és d'aquells que puc recomanar amb tranquil·litat, sabent que arrencarà somriures... i una horeta de felicitat ben bona.

Jo no acostumo a veure massa espectacles de pallassos però aquest m’ha semblat exquisit. Parlo des de la total ignorància però des de la franquesa més absoluta: vaig riure i molt (i els que éreu amb mi veient-lo també. Que us sentia!)

El món que ens planteja en Toti Toronell és casolanament delirant. Fins ara, anar a tirar la brossa, fregar el terra o arreglar una gotera m’havien semblat sempre actes banals, sense cap mena de dramatisme ni poètica. Ara tot ho contemplo amb uns ulls diferents. Gràcies a Naïf he tornat a veure coses que, per rutinàries, feia molt que no veia. Amb un estil que sovint recorda a grans mestres del gènere i que alhora és capaç d’arriscar-se i innovar.

També he de dir que l’ús de la pantalla amb elements projectats i alguns sons trencaven una mica amb l’estètica proposada. No obstant això és un problema menor si ho comparem amb l’excel·lent ús de música en directe de la mà de l’Albert Dondarza. Aquesta crea una atmosfera que et sedueix des del primer moment i fa més intensa i propera l’actuació d’en Toti.

Espero que tingueu una tarda per deixar volar la vostra imaginació de la mà d’aquest gran pallasso. Us ho agraireu.

Això és el que traspua aquest espectacle: tendresa. És poètic, amable, innocent... però especialment tendra. Toti Toronell ens transporta a un món oníric que ens fa sentir millor. Vestit i maquillat de pallasso manté una petita història d’amor amb un pal de fregar el terra, intenta reparar una gotera del sostre, recluta gent del públic perquè l’ajudi mentre munta un desgavell important,i moltes coses més Fa petits homenatges als grans de la professió: Rivel, Slava... i com a bon pallasso, tot amb música en directe. També interactua amb unes projeccions videogràfiques molt mesurades, sense abusar-ne. De tan en tant anar a veure un bon pallasso és cosa que recomanen tots els metges.