Sinopsi
Toquen a morts i se sent des de la butaca, no perquè toquin fort, que potser ho fan, si no perquè volen que se sàpiga. S’ha mort i com ell, molts d’altres i com molts d’altres, nosaltres i tu i jo. Però toquen els que queden vius, perquè els morts no toquen i si ho fan no els sentim. Toquen a morts i ho fan com poden, com la vida que han exhaurit, fins ara, els deixa fer-ho i saben que un dia no ho podran fer, perquè seran morts. Toquen a morts i mentre ho fan celebren la vida, per això ho fan, perquè se sàpiga.
Toquen a morts, i és una estona per escoltar, sense homenatges, un temps d’espera, un deixar-se portar, un passem-ho junts ara que podem, un cantem i toquem i ja està, perquè com tot, també s’acaba.