Tot el que necessites per anar al teatre

The Story of the Story

The Story of the Story és ‘pur Jetse Batelaan‘, un món màgic que es pot encendre de desitjos i d’expectatives sobtades en qualsevol moment. Un espectacle d’adults també recomanat per a joves a partir de 8 anys, per als qui no han estat triats per a l’equip de futbol de l’escola – i per als qui sí!

La companyia neerlandesa Theater Artemis, dirigida per Jetse Batelaan, treballa intuint com pensa l’espectador. Confronta públics de totes les edats amb espectacles de contingut associatiu. Ha estat convidada als escenaris de l’Oerol, el Het Theaterfestival, el Theaterfestival Boulevard, el New Island Festival de Nova York, el Parc de la Villette de París i la Wiener Festwochen.

Cada mes enviem un correu amb les novetats, recomanacions, promocions, concursos i notícies només de teatre familiar. Vols rebre’l?

Newsletter*
Privacidad*

Valoració espectadors
  • Josep Oliva Sasé

    Avui he estat al Lliure per veure aquest espectacle de la companyia neerlandesa Theater Artemis que dirigeix ​​Jetse Batelaan i tant de bo no ho hagués fet. No he connectat ni un sol minut dels 100 interminables que dura la proposta. Sis actors si se’ls pot dir així, perquè ni actuen ni diuen una sola paraula asseguts a terra manipulant cubs, plàstics, roba i altres despulles i arriba al final i encara no he pogut esbrinar que ens volien transmetre. Els que si parlen i millor estarien callats són tres grans figures de cartró de Beyonce, Trump i Cristiano que mantenen uns diàlegs absurds, inconnexos i banals que no aporten absolutament res. Vaig decidir anar-hi perquè fa uns dies vaig llegir que era un espectacle inclassificable, avantguardista, sorprenent i excitant, doncs bé de tot això res, és avorridíssim, lent, repetitiu i soporífer. Esperant per si millorava he aguantat fins al final i he sortit molt emprenyat amb mi mateix per no haver marxat com han fet altres i no m’agrada haver de dir això, però la sensació que he rebut és que m’estaven prenent el pèl . El pitjor que he vist en anys, per oblidar.

    23/10/2019