Tot el que necessites per anar al teatre

Sóc Chitrangada

Sóc Chitrangada

Porto en el meu món que floreix tots els mons que han fracassat. Tagore

Sóc Chitrangada, del premi Nobel Rabindranath Tagore, ens planteja una peça amb un potent missatge contra la discriminació de gènere a través de la dansa índia més clàssica però, alhora, amb una visió molt més moderna i contemporània:

L’obra serà presentada pel Barcelona Kathak Project, projecte artístic dirigit per Fasih ur Rehman -llegendari ballarí d’origen indo-afganés i premi nacional de dansa a Pakistan- i per Mangesh Dhakde, prestigiós compositor indi i director musical a Bollywood -on ha rebut nombrosos premis -, mostra la combinació subtil de les arrels més profundes i tradicionals de l’Índia amb arranjaments contemporanis. Cants clàssics hindús de Tagore dialoguen amb la llengua catalana llançant la idea de que “som el que volem ser” més enllà dels rols imposats socialment.

Shreyashee Nag, codirectora del Barcelona Kathak Project, va començar a gestar l’adaptació de “Soc Chitrangada” al 2013. Serà la primera vegada que aquesta obra escrita pel premi Nobel indi Tagore en 1936 sigui presentada en català. Shreyashee Nag presideix, a més, l’Associació Cultural Núpura que aspira a ser una plataforma d’intercanvi cultural entre Europa i Àsia del Sud.

Agustin Paniker, és editor i escriptor, especialitzat en la cultura de l’Índia. Fill del filòsof Salvador Pániker, és director d’Editorial Kairós- és el responsable de l’adaptació al català del text original de Tagore.


Valoració espectadors
  • Hebert Parodi

    Representació d’un relat de Tagore mitjançant la dansa hindú , bé, un tipus per ser més exactes, vist el programa, amb música tradicional amb arranjaments i tocs contemporanis. Una bonica i reivindicativa història amb un lema potent, “ets el que desitges ser”, sobre els rols assignats als diferents sexes i la discriminació de la dóna, si bé crec que el missatge va més enllà i parla de tothom, sobre què i qui som i què volem ser/fer independentment del que s’esperi de nosaltres. La narració en off és molt útil per entendre la història (guerrers, princeses, deus, mantres, romanç, …) i més en un teatre/llenguatge com aquest on la paraula és inexistent i l’expressivitat i narració es basa molt en el llenguatge gestual. Una gran protagonista, un número final suposo que tant efectista (pels puristes) com encertat i amb la participació dels alumnes de l’escola de dansa que hi ha darrera aquest muntatge. Si bé no és el meu codi cultural, tot i que em fascina, em falten referents i segur que no l’he sabut interpretar del tot per això mateix en la seva totalitat, l’honestedat que traspua no la trobo a tots els muntatges que veig.

    29/01/2016