Sinopsi

Si no connectem amb les restes del que vam ser un dia, ja no podrem esperar res. Però, què passa si la memòria ja no alimenta sinó que entristeix? Sapucayés el crit valent de tres germanes que sobreviuen en un escenari rural, una estampa gairebé mítica, dins una obra onírica, surreal, entre el musical nord-americà i el drama realista. Plena de contrastos (del microgest a una teatralitat molt física i intensa en les interpretacions), la peça crea una mena de Dallas aborígen a la vora del riu Paranà.

Chroma Teatre neix l’any 2002. En l’actualitat està dirigida per la seva creadora Melina Pereyra al costat de Juan Pablo Miranda i Neus Suñé. Les seves peces articulen el moviment, la imatge i la paraula creant un llenguatge escènic contemporani i artesanal que fa focus en el cos expressiu de l’actor com a principal escenari ficcional.

Els membres de la companyia, formats en diferents arts, no conceben un teatre divorciat d’altres expressions artístiques com ara el moviment, la música, la poesia o el cinema. Les imatges de les seves creacions ressalten com a dispositiu escènic principal el cos expressiu de l’actor, els seus ritmes, qualitats, gestos i moviments.

No hi ha un escenari més important que el cos, aquest és l’espai en el qual es van imprimint els canvis dinàmics que permeten a l’actor i l’espectador avançar en la ficció.

Sinopsi

Si no connectem amb les restes del que vam ser un dia, ja no podrem esperar res. Però, què passa si la memòria ja no alimenta sinó que entristeix? Sapucayés el crit valent de tres germanes que sobreviuen en un escenari rural, una estampa gairebé mítica, dins una obra onírica, surreal, entre el musical nord-americà i el drama realista. Plena de contrastos (del microgest a una teatralitat molt física i intensa en les interpretacions), la peça crea una mena de Dallas aborígen a la vora del riu Paranà.

Chroma Teatre neix l’any 2002. En l’actualitat està dirigida per la seva creadora Melina Pereyra al costat de Juan Pablo Miranda i Neus Suñé. Les seves peces articulen el moviment, la imatge i la paraula creant un llenguatge escènic contemporani i artesanal que fa focus en el cos expressiu de l’actor com a principal escenari ficcional.

Els membres de la companyia, formats en diferents arts, no conceben un teatre divorciat d’altres expressions artístiques com ara el moviment, la música, la poesia o el cinema. Les imatges de les seves creacions ressalten com a dispositiu escènic principal el cos expressiu de l’actor, els seus ritmes, qualitats, gestos i moviments.

No hi ha un escenari més important que el cos, aquest és l’espai en el qual es van imprimint els canvis dinàmics que permeten a l’actor i l’espectador avançar en la ficció.

Fitxa artística
Enllaç copiat!