Tot el que necessites per anar al teatre

Si sabes lo que hay

Barbara Van Hoestenberghe i Ernesto Collado van crear l’any 2007 la Fundación Collado – Van Hoestenberghe, un artefacte destinat a propagar des dels escenaris una visió del món optimista però també crítica. La música, el moviment i l’humor han estat les seves armes en peces com Montaldo (vista al Grec 2013) o Constructivo (amb Piero Steiner), entre d’altres. Ara, els artistes estan desenvolupant una aproximació a la realitat que anomenen realisticisme. Busquen la il·luminació i l’experiència mística en les coses comunes i quotidianes, i exploren l’ús de pràctiques com a forma de comunicació amb el públic. Amb aquesta base han creat un projecte, praxis / exercicis en realisticisme, del qual forma part l’espectacle que ara porten al Grec Festival de Barcelona.

Si sabes lo que hay proposa repensar el que és comú en un muntatge on el públic es reparteix per un gran espai buit (no hi ha seients durant la representació), una mena de saló de ball després de la festa. Un home enterrat sota una muntanya de confeti daurat tornarà a la vida per guiar el públic a través d’un ritual de neteja col·lectiva. A la paret, s’hi projecten un seguit de pressentiments (entre la idea i l’emoció) que qüestionaran idees preconcebudes i remouran emocions. Sense parar de fer-los moure, aquesta mena de xaman portarà els espectadors a una catarsi col·lectiva que arribarà en el moment menys esperat.

Una proposta diferent per a espectadors curiosos que no es perdrà cap amant dels nous llenguatges escènics.

Una coproducció del Grec 2016 Festival de Barcelona, el Festival Sismògraf (Olot), Graner, Centre de Creació (Barcelona), FiraTàrrega i el Centre d’Arts Santa Mònica. Amb la col·laboració de la Factoria d’Arts Escèniques (Banyoles) i l’Arts Santa Mònica.

S’adverteix els espectadors que, durant la representació, no hi haurà seients disponibles.


Valoració espectadors
  • Avui seguint amb el Grec i a Arts Santa Mònica he vist aquesta proposta que es presenta com un ritual de neteja col·lectiva amb un nou llenguatge escènic, conduït per Ernesto Collado. La veritat és que no he entès res però és que no hi havia res a entendre. Abans d’entrar et suggereixen que deixis tot el que portes en unes taquilles, fet això arribes a una gran sala diàfana sense cadires ni res. Allà Collado demana que ens posem a caminar cosa que fem durant més de 10 minuts mentre ell va dient frases absurdes i faltes de coherència. Tot seguit com si estiguéssim en un gimnàs i ell com a monitor cal fer un seguit d’exercicis, musculars, estiraments, flexions etc. Això li ha d’afectar molt perquè entra en èxtasi i es posa a vomitar si si i treu fins a la primera papilla. El següent com si estiguéssim en un concert de Radioheat ballar durant 19 minuts que es fan interminables, El bolero de Ravel. Per fi ell apareix estès a terra i cobert d’una muntanya de confetti daurat i aquí acaba l’experiència. Avorrir-me no perquè no tens temps per a això, i Collado és un bon comunicador que connecta amb l’espectador, i nosaltres potser massa obedients. No cal dir que he sortit com si hagués fet treballs forçats.

    18/07/2016