Roger Pelàez porta molts anys arrossegant-se per escenaris de tuguris cantant el seu odi escanyat i escarrassat. Ha cantat amb grups tan dispars com Budellam, Zombi Pujol, Perro Pachingo o El Mal Ja Està Fet. Ha editat reculls dels seus acudits dibuixats en compilacions com Yo follé con Fraga, Hegemonia Persecutòria o El procés explicat als idiotes.
Portava molts anys esperant aquest moment en què els idiotes dominen el món perquè ell és molt idiota i té per segur que, amb una mica de sort, un tros o altre de món li’n tocarà. Canta, dibuixa, estudia el Talmud i ha publicat llibres de tebeos on simplifica les coses per fer la vida més manejable i mengívola a penya com ell. Que no tenen res, que no són res i que no aspiren a res.
La gent pensa que li falta un bull però s’equivoca, perquè en realitat n’hi falten dos.
Sinopsi
Es tracta d’un espectacle en el que una sola veu s’estrafà, s’abonyega, s’aporrina i es condueix com gràcies als efectes psicotròpics dels aliments macrobiòtics cap a límits estrambòtics.
Una història sobre temps i llocs en el que s’intenta és transcendir als temps i a l’espai sense, evidentment aconseguir-ho. Fins on nosaltres sabem.
Una hora de cabaret inexistencialista on l’únic argument és el fracàs i l’esgotament del públic.
Acompanyat pels paisatges sonors d’en Vidal Soler i, de nou, amb producció de Cristina Rigau, Roger Pelàez s’endinsa cap a l’exterior, penetrant les afores de si mateix i fa una tombarella mortal que sol acabar amb el seu cap entaforat dins del seu propi cul.
