Sinopsi
Una de les més grans i més singulars veus del cant jondo. Quina classe d’embruixament ens fa sentir la intensitat i l’influx d’Inés Bacán fins i tot abans de sentir-la cantar? És la seva manera d’aparèixer en escena, majestuosa i carnosa, amb aquesta primera mirada que dirigeix al públic, com per segellar un pacte, el de fer junts la travessia cap a un altre temps, el temps de l’ànima. Amb ella, cantaora i públic es fonen en una mateixa partitura.
La característica lentitud rítmica amb la qual despatxa el seu cant atemporal, la seva veu poderosa però continguda, ben timbrada, encaixa de meravella a la interpretació de seguiriyas i soleás, els pals més captivadors del cant jondo. El seu mestratge li permet improvisar a qualsevol moment, jugar amb les estructures, aportant sempre una renovada interpretació dels pals. La seva capacitat de debò, de treure allò més profund de la seva sensibilitat gitana una veu sense artificis, sense fanfarronería, capaç de modular les paraules fins al sanglot, de jugar amb els silencis, acaba dominant a qui escolta.
Inés Bacán és una gitana andalusa nascuda a Lebrija en 1958, en el si d’una família de mestres del cant. És besnéta de Pinin, neboda néta de la Perrata, néta de Fernanda i Bernarda de Utrera, cosina de Lebrijano i germana del desaparegut guitarrista Pedro Bacán, que la va descobrir al gran públic en el Festival d’Avinyó de 1992. Va recórrer els escenaris nacionals i internacionals amb la Companyia Pedro Bacán i la família gitana dels Pinin, o acompanyada només pel seu germà, fins a la mort accidental d’aquest 1997. A partir de llavors, Inés actua per tot el món amb el seu recital en solitari o amb artistes com la balladora Concha Vargas, el cantaor José València, músics gnauas, la cantant marroquina Amina Aloui o el oudista Sofiane Negra, músics perses, indis…
Ha treballat en diferents espectacles d’Israel Galván, com El final d’aquest estat de coses, redux i La Corba.