Un tipus de nus es converteix en metàfora en la darrera creació de la companyia basca i catalana La Intrusa. Prusik ens presenta un grup de dones que, davant el fracàs inevitable de la humanitat, creen una nova comunitat.

Sinopsi

Prusik és el nom d’un nus de subjecció i bloqueig. És un lligam de fricció amb una característica: es deixa anar en alliberar la pressió i és, per tant, un nus de salvació. Aquest nus serveix com a metàfora d’aquesta història, la d’una comunitat a la recerca de nous paràmetres. El seu objectiu és no construir el mateix que ja existia i, des del coratge, crear alguna cosa nova en relació amb els vincles, el desig, l’anhel de ser lliures, la naturalesa original de l’ésser, la nuesa d’un/a mateix/a, l’emoció, el treball, la família, el planeta… Pretenen recuperar la innocència de l’esdevenidor, tornar a jugar en pau i retrobar la identitat que precedeix la separació. Per a les integrants d’aquesta comunitat, és urgent i necessari assaltar el paradís i recuperar-lo.

La companyia La Intrusa aplega, en aquesta ocasió, una xarxa d’intèrprets constituïda des de Catalunya, Euskadi i Madrid. La trobada d’aquestes quinze dones crea aquesta experiència, que pretén reivindicar la urgència que té la humanitat de recuperar la tendresa.

És el nou projecte coreogràfic de La Intrusa, una companyia integrada per Virginia García i Damián Muñoz, que va néixer a la capital catalana l’any 1996, després d’haver guanyat el Certamen Coreogràfic de Madrid, i que, amb una trajectòria de més de vint anys plena d’èxits i reconeixements internacionals, l’any 2015 va ser distingida amb el Premi Nacional de Dansa del Ministeri de Cultura. Autors d’uns espectacles poètics, d’un fort impacte visual i emocional, amb un to intimista que connecta fàcilment amb el públic, han portat al Grec muntatges com Niágara (Grec en obert 2020, reprogramat després de la suspensió del Dansa Metropolitana d’aquell any), i tenen entre les últimes creacions Mud Gallery. Animales de hermosa piel (2015) o It’s a wrap (Kubrick is dead) (2020). Tal com tornen a fer aquest cop, García i Muñoz treballen amb reflexions, símbols i metàfores que converteixen en moviment sobre l’escenari, i que recolzen també en els sons i les paraules.

Durada:
Sinopsi

Prusik és el nom d’un nus de subjecció i bloqueig. És un lligam de fricció amb una característica: es deixa anar en alliberar la pressió i és, per tant, un nus de salvació. Aquest nus serveix com a metàfora d’aquesta història, la d’una comunitat a la recerca de nous paràmetres. El seu objectiu és no construir el mateix que ja existia i, des del coratge, crear alguna cosa nova en relació amb els vincles, el desig, l’anhel de ser lliures, la naturalesa original de l’ésser, la nuesa d’un/a mateix/a, l’emoció, el treball, la família, el planeta… Pretenen recuperar la innocència de l’esdevenidor, tornar a jugar en pau i retrobar la identitat que precedeix la separació. Per a les integrants d’aquesta comunitat, és urgent i necessari assaltar el paradís i recuperar-lo.

La companyia La Intrusa aplega, en aquesta ocasió, una xarxa d’intèrprets constituïda des de Catalunya, Euskadi i Madrid. La trobada d’aquestes quinze dones crea aquesta experiència, que pretén reivindicar la urgència que té la humanitat de recuperar la tendresa.

És el nou projecte coreogràfic de La Intrusa, una companyia integrada per Virginia García i Damián Muñoz, que va néixer a la capital catalana l’any 1996, després d’haver guanyat el Certamen Coreogràfic de Madrid, i que, amb una trajectòria de més de vint anys plena d’èxits i reconeixements internacionals, l’any 2015 va ser distingida amb el Premi Nacional de Dansa del Ministeri de Cultura. Autors d’uns espectacles poètics, d’un fort impacte visual i emocional, amb un to intimista que connecta fàcilment amb el públic, han portat al Grec muntatges com Niágara (Grec en obert 2020, reprogramat després de la suspensió del Dansa Metropolitana d’aquell any), i tenen entre les últimes creacions Mud Gallery. Animales de hermosa piel (2015) o It’s a wrap (Kubrick is dead) (2020). Tal com tornen a fer aquest cop, García i Muñoz treballen amb reflexions, símbols i metàfores que converteixen en moviment sobre l’escenari, i que recolzen també en els sons i les paraules.

Fotos i vídeos
Enllaç copiat!