Posespaña és la pèrdua de la virginitat de La casa de Asterión, més coneguda com la Compañía Nacional de Teatro Fascista.
Una proposta de teatre iconoclasta que traça un paral·lel entre l’Espanya de la postveritat i la de la Legión Española ultracatòlica de Millán Astray.
Un teló tradicional i vermell, quatre actors i una pantalla que no s’utilitza per projectar imatges. Un espai on, a la força, hauran d’aprendre a conviure el medi radiofònic i els Caprichos de Goya, els actors de la Mercury Theatre Company amb l’intèrpret bufó-esclau d’Angélica Liddell; un espai on Orson Welles dialoga amb Pasolini.
Posespaña és un espectacle mai estrenat i que ha estat definit per persones que no són de confiança com a visceral, grotesc, obscè i pornogràfic.
Sinopsi
Quatre actors que van participar en el famós programa de ràdio La guerra dels mons es tornen a trobar després de molts anys per parlar de l’experiència, recordar els moments més difícils i fer un
petit homenatge al mestre.
