Sinopsi
PSP és una experiència: abans, durant i després d’anar al teatre. L’espectador hi participa primer amb jocs en línia i assisteix després a l’espectacle País sense Paraules, de Dea Loher. El funcionament és el següent: un temps abans la companyia estableix vincles amb entitats del barri. Implanten la part digital i després presenten l’obra al teatre, que recull resultats de les vivències dels usuaris dels jocs. Utilitzen a favor del teatre els mitjans digitals de comunicació per apropar l’obra a l’espectador abans d’anar al teatre i vinculen dues vivències, la teatral i la digital, amb una experiència interactiva.
País sense Paraules parla de la impossibilitat de comunicar tant el dolor com la felicitat, de la recerca desesperada d’una imatge que expressi allò que hem vist i que hem sentit. És també una mirada sobre tot el que pot deixar sense paraules una persona, una societat o un país sencer. Dea Loher descriu la impotència d’una artista per expressar el que ha vist, en un país en guerra, a través del seu art. Un monòleg que va més enllà i ens col·loca constantment en la fina línia dels límits -físics i psicològics, reals i imaginaris- de la ficció i de la realitat, de l’espai i del temps, però també dels límits del llenguatge, de la comunicació, de tot el que es mostra, el que es diu i el que es fa.