Sinopsi
L’obra parla d’una gent que està sola i que viu a una ciutat qualsevol, una ciutat com la nostra, per exemple.
Són persones d’avui, persones com nosaltres, sense conflictes aparents. Tenen una vida com qualsevol de nosaltres i la viuen tranquil·lament.
A mida que ens expliquen les seves vides, veiem el retrat irònic de la societat en la qual vivim, les esclavituds del nostre sistema, perquè ells han quedat atrapats en el sistema.
Són vuit veus que sonen plegades però que no ho estan, estan soles. Vuit persones que han d’enfrontar el dia a dia la pesantor de les seves vides, la situació en que les ha ficat la societat capitalista i els seus valors. Aquestes persones no són conscients, però no poden ser felices.