Obispo, señor de los laberintos

Obispo, señor de los laberintos

Arthur Bispo do Rosario va caminar per la delicada regió entre la realitat i el deliri, la vida i l’art. Resident en un hospital psiquiàtric, de 1939 a 1989. Entre la fe infrangible, creativitat i l’al·lucinació, va construir un món a partir d’objectes reciclables (escombraries), la nova terra promesa en miniatura.

Un home que no tenia la pretensió de ser artista, de construir-se un nom en l’art. El viatge d’Arthur Bispo del Rosario va ser una missió delegada per “éssers divins”. Quan algú li preguntava pel seu origen, Arthur Bispo canviava el rumb de la conversa: era un enviat del cel, Crist, el propi fill de Déu. I deia: “Un dia simplement vaig aparèixer en aquest món”.

La biografia del protagonista de la història és tan peculiar que les dades de la seva trajectòria es barregen entre la realitat i la fantasia. Va ser mariner, boxador, cuiner, ajudant de manteniment en una empresa d’autobusos, jardiner i finalment, el Mesies responsable de la construcció d’un nou món.

Va escapar dels tractaments amb electroxocs, de les intervencions de lobotomia i dels forts medicaments, es va imposar com a comandant de la colònia de l’Hospital psiquiàtric on va transformar l’habitació en espai atelier del seu art. Amb un diagnòstic d’esquizofrènia paranòica en la seva fitxa, el que els metges classificaven com a deliris místics, Bispo ho traduiria com a designi de fe. Entrar al món, en la vida i obra d’Arthur Bispo do Rosario, és com entrar en un laberint.

Durada:
Idioma:
Castellà
Fitxa artística
Veure fitxa sencera
Fotos i vídeos