La companyia Mos Maiorum sumen al seu equip habitual de dramatúrgia, l’experiència i el talent del dramaturg Joan Yago per crear Nosaltres, els sense nom. Una proposta escènica basada en la vida de Joan Garcia Oliver, figura clau del moviment llibertari català i de la política espanyola de principis del s. XX. Una biografia on el personatge no és el protagonista sinó el fil conductor d’una història col·lectiva.
Sinopsi
I si la utopia no només és possible sinó que va existir? I si està ple de documents i testimonis que ho proven, però, per alguna raó, han arribat inconnexes i fragmentats?
Nosaltres, els sense nom és un experiència teatral immersiva que connecta les lluites del passat amb les inquietuds del present; una litúrgia que ens fa comprendre homes i dones que van afrontar dictadures, misèries, revolucions i guerres amb una força i una potència desmesurades. Presenciem, com autèntics viatgers en el temps, la seva mentalitat, els seus anhels, els seus desitjos i les seves pors, per poder veure’ns-hi reflectits.
Notes de direcció
Després de deu anys de trajectòria, de ser pioners del teatre verbatim a Catalunya i Espanya, de fer quatre espectacles de teatre polític i de denúncia, entrem amb ganes en nous reptes.
Aquest cop la matèria primera de l’espectacle no són testimonis enregistrats per nosaltres mateixos sinó les memòries d’un personatge d’alt valor històric, però pràcticament oblidat. Abandonem el verbatim (de moment) i treballem a partir d’un text. Una dramatúrgia escrita. En podríem dir drama històric?
En plena era de la distopia, imaginar futurs millors ens és impossible i sempre ens condueix inevitablement a projectar el desastre i el col·lapse. Mos Maiorum aparta per un moment la queixa i la denúncia: necessitem apel·lar a l’esperança, a la possibilitat, a la utopia. Però com ho podem fer si en som incapaços col·lectivament? Paradoxalment, l’única manera que hem trobat és furgar en el passat. I si la utopia no només és possible sinó que va existir? I si està ple de documents i testimonis que ho proven, però, per alguna raó, ens han arribat inconnexes i fragmentats?
La cultura catalana té un cadàver sota l’estora i es diu moviment llibertari del segle XX. Soterrat i amagat, però, sense el qual, ens és impossible d’entendre, ens agradi o no, moltes de les característiques polítiques de la nostra societat. El cooperativisme, l’assemblearisme, el federalisme, fins i tot l’ecologisme o el nudisme.
Revisitem aquella època. Incòmode, contradictòria, plena d’esperança i violència i, tanmateix, plena d’ensenyances per al nostre present, ja que, estranyament, ens ressona com a semblant i, a la vegada, profundament diferent.
Ens hi atrevim?
