Dos espectacles de teatre físic i dansa dins el cicle “Nous llenguatges del cos” que, amb Musaranyes d’Adrià Sarquella (un cos que s’encalla davant d’un llum que no funciona i fa de l’intent d’arribar-hi un viatge poètic sobre perdre el fil) i Como un collar de perlas de Matilda Deidda (una dona impecable que vol desfer-se del collaret que l’escanya i s’atreveix a deixar de fer-ho “bé”), exploren amb el cos la por d’equivocar-se, la cerca de sentit i la possibilitat de trobar-se un mateix enmig de la incertesa.
Sinopsi
Musaranyes
En un espai tancat i fosc, un llum que no funciona es converteix en el centre d’una acció aparentment quotidiana. L’intent d’arribar-hi es transforma en un recorregut ple de desviacions, dubtes, repeticions i distraccions. El cos insisteix, s’equivoca i retrocedeix, mentre l’escala deixa de ser una simple eina per esdevenir obstacle, refugi o frontera. A mesura que l’acció avança, una presència altera el recorregut i el condueix cap a records i espais inesperats. A través de la dansa i el teatre físic, la peça converteix un gest en un viatge físic i poètic sobre perdre el fil i intentar tornar a trobar-lo.
Como un collar de perlas
És veritat que existeix un “fer-ho bé” i un “fer-ho malament”?
Una dona elegant, aparentment impecable, necessita desfer-se finalment del collaret de perles que porta posat tota la vida i que ara l’escanya, li lleva l’alè.
Què passarà quan el collaret de perles es trenqui?
Què passa si deixem d’accionar com els altres volen i ens permetem abraçar la nostra autenticitat?
Un duo de dansa teatre i teatre físic que parla de la por d’equivocar-se i a decebre les expectatives, de la cerca il·lusòria de la perfecció i del refugi en una rutina que protegeix contra la incertesa del futur.
