Més o menys és una aventura escènica creada entre Roma i Barcelona per les ments de Mercè Peralta, Mònica van Campen i Luca Nicolaj.

Sinopsi

Escrita per Aldo Nicolaj, hi trobem una dona sense nom. L’ha oblidat. I, juntament amb el nom, ha oblidat tot: el seu passat, la infantesa, els amors, la feina… Només sap que té uns 50 anys, més o menys, i que la seva vida comença a l’àrea de descans d’una autopista on la troben asseguda a una cadira plegable. De l’autopista va a parar a una clínia neurològica, però ni els metges ni el temps aconsegueixen ajudar-la a remuntar el riu dels records. En adonar-se que a la seva vida li manca un passat, s’obre davant seu un precipici que li fa vertigen. Sense la seva història, sense el plaers i les penes que han anat dibuixant les estacions de la seva vida, s’adona que no és ningú. Cal trobar alguna cosa on poder agafar-se. Un record, siusplau. Un record, encara que sigui petit, insignificant. Encara que sigui inventat. Per què no?

Sota la direcció de Luca Nicolaj, la Mònica van Campen és la dona fràgil i desorientada que ens passeja pels racons de la seva ment, no tant en cerca del seu passat sinó buscant la clau per continuar vivint.

Durada:
Idioma:
Català
Edat:
A partir de 14 anys
Sinopsi

Escrita per Aldo Nicolaj, hi trobem una dona sense nom. L’ha oblidat. I, juntament amb el nom, ha oblidat tot: el seu passat, la infantesa, els amors, la feina… Només sap que té uns 50 anys, més o menys, i que la seva vida comença a l’àrea de descans d’una autopista on la troben asseguda a una cadira plegable. De l’autopista va a parar a una clínia neurològica, però ni els metges ni el temps aconsegueixen ajudar-la a remuntar el riu dels records. En adonar-se que a la seva vida li manca un passat, s’obre davant seu un precipici que li fa vertigen. Sense la seva història, sense el plaers i les penes que han anat dibuixant les estacions de la seva vida, s’adona que no és ningú. Cal trobar alguna cosa on poder agafar-se. Un record, siusplau. Un record, encara que sigui petit, insignificant. Encara que sigui inventat. Per què no?

Sota la direcció de Luca Nicolaj, la Mònica van Campen és la dona fràgil i desorientada que ens passeja pels racons de la seva ment, no tant en cerca del seu passat sinó buscant la clau per continuar vivint.

Fitxa artística
Veure fitxa sencera
Enllaç copiat!