publicitat

Amb nou intèrprets en escena, Vestíbul Errant parteix de la singularitat de cada cos per activar un espai comú. En una societat que continua assenyalant la diferència com una amenaça en lloc de reconèixer-la com a riquesa, la peça no busca fondre identitats, sinó habitar les friccions, els límits i les aliances possibles entre elles.

Sinopsi

Aquest vestíbul és un lloc on conviuen realitats diverses, un espai compartit que no busca resolució, sinó pertinença. Aquesta peça afirma l’autenticitat com a força política i la convivència com una aposta col·lectiva, i reconeix en les danses socials un llenguatge compartit, capaç de construir comunitat des del cos i des de l’individu cap al comú.

María Ferrer

El treball de María Ferrer combina creació artística i compromís social, entenent el cos com un espai polític. Concep la dansa com una eina de llibertat, resistència i construcció col·lectiva, explorant el moviment, el ritme i la improvisació per abordar qüestions de memòria, identitat i poder. Ferrer ha aprofundit en el lindy hop, ball de parella de club nascut als anys 30 a Harlem. Aquesta pràctica —popular, negra i comunitària— ha estat clau per expandir la seva visió del moviment, la creació compartida i la connexió rítmica entre cossos. El 2020 crea Moving!, projecte de creació i acollida a través de la dansa amb joves nouvinguts/des reconegut amb el Premi APdC 2024 al millor projecte social. Des del 2021 participa en iniciatives com Caixa d’Eines i els programes educatius del Graner. El 2024 rep el Premi d’Acció Social i Comunitària de l’Institut del Teatre.

Durada:
Sinopsi

Aquest vestíbul és un lloc on conviuen realitats diverses, un espai compartit que no busca resolució, sinó pertinença. Aquesta peça afirma l’autenticitat com a força política i la convivència com una aposta col·lectiva, i reconeix en les danses socials un llenguatge compartit, capaç de construir comunitat des del cos i des de l’individu cap al comú.

María Ferrer

El treball de María Ferrer combina creació artística i compromís social, entenent el cos com un espai polític. Concep la dansa com una eina de llibertat, resistència i construcció col·lectiva, explorant el moviment, el ritme i la improvisació per abordar qüestions de memòria, identitat i poder. Ferrer ha aprofundit en el lindy hop, ball de parella de club nascut als anys 30 a Harlem. Aquesta pràctica —popular, negra i comunitària— ha estat clau per expandir la seva visió del moviment, la creació compartida i la connexió rítmica entre cossos. El 2020 crea Moving!, projecte de creació i acollida a través de la dansa amb joves nouvinguts/des reconegut amb el Premi APdC 2024 al millor projecte social. Des del 2021 participa en iniciatives com Caixa d’Eines i els programes educatius del Graner. El 2024 rep el Premi d’Acció Social i Comunitària de l’Institut del Teatre.

Fitxa artística
Veure fitxa sencera
Fotos i vídeos