Maldà enDANSA: 4ª edició

Programa 2

"Bonito y qué más” d’Irene García, “Diva invisible” de Rosa Mª Masiá i “Efil” dels  coreògrafs Julien Rossin i Arias Fernández.

Tres peces curtes de 15, 15 i 20 minuts respectivament, caracteritzades per ser dansa de prop.

 

1-“Bonito y qué más” d’Irene García ***1/2

“Bonito y qué más” ens fa qüestionar els estereotips de la bellesa, i reflexionar sobre l’obsessió que tenen algunes persones davant la seva pròpia imatge.

Mitjançant dansa contemporània i teatre (dramatúrgia d’Aleix Duarri), tres ballarines (Èlia Genís, Alma Steiner i Irene García (coreògrafa)) ens mostren una coreografia plena de matisos, basada sobre els concepte de la perfecció i la imperfecció, de l’aparició del monstre de la bellesa i la seva caiguda.

Les ballarines es mouen com si es tractés d’una desfilada de moda, els seus moviments són repetitius, constants i compassats. Són dones presoneres de la seva imatge. Dones amb la mirada fixa, perduda, freda,...

Tot i que és la que menys he valorat, és la que transmet amb més claredat el missatge que ens vol fer arribar. El que ha trencat tot el meu entusiasme ha estat el voler posar paraula a les protagonistes de l’espectacle.

 

2-“Diva invisible” de Rosa Mª Masiá *****

“Diva invisible” és un solo interpretat i dirigit per Rosa Mª Masiá és “Un homenatge a les mares i a les mares de les nostres mares”. Un homenatge a totes aquelles dones que ho van haver de deixar de ser per ser mares. Tota una generació que van haver de fer tot allò que suposadament era el que tocava.

De les tres peces que he pogut veure, aquesta és la que més m’ha agradat.

Està conformada per una tècnica molt precisa i moviments elegants que requereix molta concentració. Gran expressivitat.

Ni diva, ni invisible.

 

3- “Efil” dels  coreògrafs Julien Rossin i Arias Fernández **** ½

Efil, creació que va rebre una menció al darrer Certamen de Creació Escènica en Danses Urbanes del Festival HOP 2015.

“Un passeig per l´experiència i l´oportunitat de reviure el que és irreversible i impossible. Dos ancians que juguen, dos nens que s´apagaran.”

Una coreografia que uneix contemporani, Hip Hop i krump per mostrar-nos lo efímer que és el temps i de com vivim hi vivim sotmesos al seu pas.

“Efil” ens parla de les diferents etapes de la nostra vida. El viatge del pas del temps. El camí que va des de que naixem fins al moment de morir, però Julien Rossin i Arias Fernández ens ho plantegen al revés, mitjançant dues persones que  reviuen els moments mes importants de les seves vides , començant per la vellesa i finalitzant a la infància.

És la primera vegada que tinc ocasió d’assistir a un espectacle de dansa al Maldà, es tracta del cicle el Maldà enDansa , que enguany celebra la seva 4ª edició, i que gira entorn l’experiència de la dansa contemporània amb estils diferents. Així es podran veure durant dues setmanes sis peces curtes de dansa teatre, dansa urbana, dansa conceptual o teatre físic.

Dansa de proximitat. Dansa de qualitat.

La proposta del Maldà és divideix en dos programes de tres peses curtes cadascun d’ells, que responen a l’interès de fugir del format tradicional, estimular la creació i apropar aquesta disciplina artística a nous públics.

Jo de moment he pogut gaudir del Programa 1

1- “Nua” un solo de Nadine Gerspacher,”Silence” un trio coreografia d’Adriana Mascort  i “Re-Garde” de la Compagnie MF. Tres peces curtes de 30, 10 i 20 minuts respectivament, caracteritzades per ser dansa de prop.

La meva valoració:

“Nua” un solo de Nadine Gerspacher  ****

“Nua és la història de Madame Lou, una dona que espera. Una nena que ja no somia. Perduda en el temps. La peça reflecteix la trivialitat i l’efímer de l’existència humana.”

Nadine Gerspacher és una ballarina molt expressiva amb una capacitat de transmetre increïble.

“Nua” parla del buit i del desig.

“Nua” parla de l’estupidesa.

Un viatge entre l’espera. L’esperar en tots els seus significats.

L’espera que sempre ens acompanya al llarg de la vida.

Dansa contemporània, teatre físic i text (veu en off).

Un poema visual. Delicat. Intens.

Música de Lou Reed, Goldmund, Silvain Chauveau,...

 

2-”Silence” d’Adriana Mascort  ****

 

“Com bancs de peixos seguim el corrent que se’ns marca mentre connectem i desconnectem amb les persones que ens rodegen.”

“Silence” ens parla de la recerca de la nostra identitat i de la lluita per conservar la nostra individualitat.

Ellie Gordon, Hayley Ader i Adriana Mascort, tres ballarines que rere la música de Paco de Lucía ,Enrique Morente, John Williams i Bruno Coulais Kila, ens ofereixen una coreografia grupal amb una gran tècnica i precisió rerecada moviment. Realment brillants!!!

Dansa contemporània.

 

3-“Re-Garde” de la Compagnie MF *****

Francesco Colaleo i Maxime Freixas han aixecat passions entre els assistents. Per mi el millor de les tres propostes. Técnica, qualitat, coordinació, coreografia, moviment,... sincronització.

Molt encertades les diferents músiques que han utilitzat per les seves coreografies: “La Bohème” de Charles Aznavour, “Els feuilles mortes” de Charles Trenet, “Prototypes 2” d’Alva Noto i “Tango” de Vicent Alvarez

Alguns moments m’han recordat al joc “un, dos, tres, pica paret” al que havia jugat de petita.

Dansa contemporània amb tocs de clàssica, urbana i física.