Sinopsi

Aquesta peça es considera un dels punts culminants de la dansa postmoderna, un corrent minimalista que despulla la dansa del virtuosisme per confiar només en el llenguatge intrínsec del cos. Primera gran col·laboració de Lucinda Childs amb el compositor Philip GlassDance va ser la seva primera gran obra; interpretada per disset ballarins, la dansa i la música formen un flux en el qual, en paraules de Childs, l’espectador «desitja introduir-se». A l’escenari es projecta alhora la pel·lícula original de Sol LeWitt (que s’ha tornat a rodar especialment amb els ballarins del Ballet de l’Opéra de Lyon), la qual cosa produeix una escissió hipnòtica entre l’escenari i el fons.

Lucinda Childs, nascuda a Nova York, va començar la seva carrera al Judson Dance Theatre el 1963. El 1973 va formar la seva pròpia companyia, amb la qual ha creat més de cinquanta obres. Des de 1981, ha coreografiat més de trenta obres per a grans companyies, com ara el Ballet de l’Opéra de París, Els Ballets de Montecarlo, el Ballet de l’Opéra de Lyon, el Pacific Northwest Ballet, el Ballet de l’Opera de Berlín o la White Oak Dance Company de Baryshnikov, i per a teatres com l’Opera de Los Angeles, l’Ópera del Rhin o La Monnaie de Brussel·les. Les seves coreografies són conegudes pels seus moviments minimalistes i les complexes transicions, transformant els moviments més lleus en intricades obres mestres coreogràfiques.

El Ballet de l’Opéra de Lyon inicia una nova etapa sota l’impuls de la seva directora, Julie Guibert. Amb més de 100 peces de repertori, el Ballet continua la seva tasca d’identificació de nous territoris en la creació contemporània, mantenint alhora l’exigència de les grans partitures coreogràfiques. És el cas de coreògrafs com William Forsythe, a qui se li ha donat carta blanca, Anne Teresa de Keersmaeker, Mats Ek o Pina Bausch. El Ballet perpetua la seva tradició de companyia de formació clàssica bolcada en la dansa contemporània i atorga un espai particular a les col·laboracions transdisciplinàries —en particular, la música i les arts plàstiques-.

Durada:
Sinopsi

Aquesta peça es considera un dels punts culminants de la dansa postmoderna, un corrent minimalista que despulla la dansa del virtuosisme per confiar només en el llenguatge intrínsec del cos. Primera gran col·laboració de Lucinda Childs amb el compositor Philip GlassDance va ser la seva primera gran obra; interpretada per disset ballarins, la dansa i la música formen un flux en el qual, en paraules de Childs, l’espectador «desitja introduir-se». A l’escenari es projecta alhora la pel·lícula original de Sol LeWitt (que s’ha tornat a rodar especialment amb els ballarins del Ballet de l’Opéra de Lyon), la qual cosa produeix una escissió hipnòtica entre l’escenari i el fons.

Lucinda Childs, nascuda a Nova York, va començar la seva carrera al Judson Dance Theatre el 1963. El 1973 va formar la seva pròpia companyia, amb la qual ha creat més de cinquanta obres. Des de 1981, ha coreografiat més de trenta obres per a grans companyies, com ara el Ballet de l’Opéra de París, Els Ballets de Montecarlo, el Ballet de l’Opéra de Lyon, el Pacific Northwest Ballet, el Ballet de l’Opera de Berlín o la White Oak Dance Company de Baryshnikov, i per a teatres com l’Opera de Los Angeles, l’Ópera del Rhin o La Monnaie de Brussel·les. Les seves coreografies són conegudes pels seus moviments minimalistes i les complexes transicions, transformant els moviments més lleus en intricades obres mestres coreogràfiques.

El Ballet de l’Opéra de Lyon inicia una nova etapa sota l’impuls de la seva directora, Julie Guibert. Amb més de 100 peces de repertori, el Ballet continua la seva tasca d’identificació de nous territoris en la creació contemporània, mantenint alhora l’exigència de les grans partitures coreogràfiques. És el cas de coreògrafs com William Forsythe, a qui se li ha donat carta blanca, Anne Teresa de Keersmaeker, Mats Ek o Pina Bausch. El Ballet perpetua la seva tradició de companyia de formació clàssica bolcada en la dansa contemporània i atorga un espai particular a les col·laboracions transdisciplinàries —en particular, la música i les arts plàstiques-.

Fitxa artística
Fotos i vídeos
Enllaç copiat!