Los Titiriteros de Binefar: El Bandido Cucaracha

Los Titiriteros de Binefar: El Bandido Cucaracha

Sinopsi

L’any 1989, Los Titiriteros de Binéfar van estrenar la història de Mariano Gavín, el Bandido Cucaracha. Més de 20 anys després tornen a representar-la perquè les actuals generacions coneguin el mite d’aquest bandoler benefactor, a qui només van poder capturar enverinant el vi. El Robin Hood dels Monegros com va dir la crítica en el seu moment. El bandoler Panerola relata la vida i aventures del bandoler Mariano Gavín, àlies “Cucaracha”. Mort en 1875 a Lanaja (Huesca). Titiriteros de Binéfar, que van rebre el Premi Nacional de Teatre per a la Infància i la Joventut 2009, s’utilitzen en aquest muntatge tècniques titellaires molt diverses: ninots de vares, de guant, siluetes, capgrossos, màscares i un retaule que s’obre per tot arreu com si fos una caixa de sorpreses.

A més l’espectacle es toquen una dotzena llarga d’instruments tradicionals aragonesos: dolçaina, gaita, acordió, guitarró, etc. i s’interpreten un ampli ventall de melodies tradicionals. Conté així mateix una reflexió sobre la situació social al segle XIX a Aragó: caciquisme, latifundisme, desigualtat social, treball infantil, etc. Una comèdia compromesa per a una època compromesa.

Totes les novetats de teatre familiar al teu correu un cop al mes

"*" indicates required fields

Sinopsi

L’any 1989, Los Titiriteros de Binéfar van estrenar la història de Mariano Gavín, el Bandido Cucaracha. Més de 20 anys després tornen a representar-la perquè les actuals generacions coneguin el mite d’aquest bandoler benefactor, a qui només van poder capturar enverinant el vi. El Robin Hood dels Monegros com va dir la crítica en el seu moment. El bandoler Panerola relata la vida i aventures del bandoler Mariano Gavín, àlies “Cucaracha”. Mort en 1875 a Lanaja (Huesca). Titiriteros de Binéfar, que van rebre el Premi Nacional de Teatre per a la Infància i la Joventut 2009, s’utilitzen en aquest muntatge tècniques titellaires molt diverses: ninots de vares, de guant, siluetes, capgrossos, màscares i un retaule que s’obre per tot arreu com si fos una caixa de sorpreses.

A més l’espectacle es toquen una dotzena llarga d’instruments tradicionals aragonesos: dolçaina, gaita, acordió, guitarró, etc. i s’interpreten un ampli ventall de melodies tradicionals. Conté així mateix una reflexió sobre la situació social al segle XIX a Aragó: caciquisme, latifundisme, desigualtat social, treball infantil, etc. Una comèdia compromesa per a una època compromesa.

Fitxa artística
Veure fitxa sencera
Enllaç copiat!