Sinopsi

LLAC és un mirall trucat, que defuig la mirada, un món virtual on l’avatar està exposat, controlat, sota observació constant; és la figura artificial que s’alimenta de les expectatives humanes, del fracàs, de la malenconia del que no viscut en la realitat terrenal.

LLAC és un fals paisatge, l’escenografia abstracta al voltant d’un personatge i la seva projecció de si mateix. El protagonista navega en els límits de la ficció sonora. Confrontació i confusió contínues entre el discurs acústic d’una banda i l’electrònic per altra, mentre que en el moviment regna un llenguatge lineal, minimalista, contingut i precís en aparença. La coreografia i la música semblen no obeir a cap estat ni pauta emocional, la narració i el clímax no existeixen. Només alguna ànsia romàntica i, en definitiva, humana, pertorbarà el personatge que habita a l’escenari.

El grup Ensemble topogràfic és un combo de moviment i so en directe, que ha estat presentat ja en diversos escenaris de l’escena musical. Aquest cop s’endinsen en un univers més escènic i coreogràfic. Si en les dues primeres peces, Sediment i Boira, Ensemble Topogràfic parlava de les fronteres entre el que sentim com casa i el món desconegut, la dualitat dels orígens en la naturalesa i la nostra vida actual perduda en la densitat urbana, en LLAC investiguen llindars més interns. Són els llocs recòndits, íntims, foscos, que ens porten a produir nous paisatges on desenvolupar els nostres “alter ego” virtuals.

Sinopsi

LLAC és un mirall trucat, que defuig la mirada, un món virtual on l’avatar està exposat, controlat, sota observació constant; és la figura artificial que s’alimenta de les expectatives humanes, del fracàs, de la malenconia del que no viscut en la realitat terrenal.

LLAC és un fals paisatge, l’escenografia abstracta al voltant d’un personatge i la seva projecció de si mateix. El protagonista navega en els límits de la ficció sonora. Confrontació i confusió contínues entre el discurs acústic d’una banda i l’electrònic per altra, mentre que en el moviment regna un llenguatge lineal, minimalista, contingut i precís en aparença. La coreografia i la música semblen no obeir a cap estat ni pauta emocional, la narració i el clímax no existeixen. Només alguna ànsia romàntica i, en definitiva, humana, pertorbarà el personatge que habita a l’escenari.

El grup Ensemble topogràfic és un combo de moviment i so en directe, que ha estat presentat ja en diversos escenaris de l’escena musical. Aquest cop s’endinsen en un univers més escènic i coreogràfic. Si en les dues primeres peces, Sediment i Boira, Ensemble Topogràfic parlava de les fronteres entre el que sentim com casa i el món desconegut, la dualitat dels orígens en la naturalesa i la nostra vida actual perduda en la densitat urbana, en LLAC investiguen llindars més interns. Són els llocs recòndits, íntims, foscos, que ens porten a produir nous paisatges on desenvolupar els nostres “alter ego” virtuals.

Fitxa artística
Enllaç copiat!