Litoral

L'ànima de la Sala Atrium, Raimon Molins, és el traductor i director de l'obra Litoral, del dramaturg libanès Wajdi Mouawad. Una obra que enceta la tetralogia del celebrat Incendis, i que també s'ha estrenat al Teatre Romea.

Litoral  assenta les bases de l'obra completa La sang de les promeses, centrant-se en un personatge: Wilfrid. Un noi de vint anys que al rebre la notícia de la mort del seu pare, encetarà un camí des d'Occident fins a Orient per enterrar-hi dignament el cadàver. El component autobiogràfic de l'obra es fa palès a l'evolució del personatge de Wilfrid, un noi que caminarà sense aturar-se. Però no farà el camí sol; l'ànima del seu pare hi serà sempre present, es trobarà amb tot un seguit de personatges devastats per les misèries de la guerra i, tot d'una, haurà deixat l'infantesa i l'adolescència pel camí. Una meravella d'odissea contemporània ens espera al Teatre Romea fins al 9 de juny.

Després de l'èxit d'Incendis, era previsible que els altres textos de Wajdi Mouwad arribessin a l'escena catalana ben aviat. Litoral és la primera peça d'una trilogia de la qual Incendis era la segona part i que es tanca amb una altra obra anomenada Boscos. La posada en escena de Raimon Molins, ajudant de Julio Manrique en l'anterior muntatge, és impecable i intel·ligent, a la vegada que fosca i impregnada de dolor. El text combina de forma brillant elements de la tragèdia clàssica, ressons shakespearians i constants referències a l'Odissea amb tot un grapat de propostes extretes del teatre contemporani. És una crida al sentit comú en un món que sembla l'hagi perdut. No obstant, tot i la bona feina dels actors, destacant Marc Martínez i Lluís Marco, el conjunt no és prou èpic i emotiu com per sostenir-se per si mateix durant les tres hores que dura. En qualsevol cas, té prou punts a favor com perquè valgui la pena anar-ho a veure.