Les pêcheurs de perles —joia prematura de Georges Bizet— és una d’aquestes creacions en què l’exotisme romàntic es transforma en una metàfora del desig, de l’amistat i de la fragilitat humana. En aquesta ocasió, Marc Minkowski i els seus Musiciens del Louvre retornen la partitura al seu perfil més líric i contemplatiu.
Sinopsi
Les pêcheurs de perles és una meditació lírica sobre l’amor, el deure i la fragilitat humana.
Minkowski, mestre en ressituar el repertori francès en la seva veritable essència, desplega una lectura calidoscòpica i transparent, feta de colors que respiren, de respiracions que esdevenen fraseig, d’un pols orquestral que suggereix tant la calma de les aigües com el vertigen de les passions soterrades. La seva manera de fer —precisa, viva, sempre atenta a la paraula musical— converteix aquesta versió en una exploració del que és intangible i que Bizet va saber capturar: el moment en què l’amor i el deure, el jurament i el desig, es trenquen mútuament com onades contra la roca.
