La nena que no podia créixer és una peça que explora el pes de les expectatives familiars i socials en la construcció de la identitat i el creixement personal, inspirada en la vida de la model, actriu i activista Isabelle Caro, mussa d’Oliviero Toscani.
Sinopsi
La Isabelle és una nena que no pot créixer. Les bosses de fems plenes de somnis frustrats i obsessions propulsades per la seva família no la deixen créixer. És, precisament, amb l’esme de fugir d’aquesta merda, que coneix a l’Ana. És per i gràcies a l’Ana que aconsegueix desfer-se de la seva família i, temporalment, de la pudor a femta. Malgrat això, la Isabelle no sap que aquesta elecció, aquesta fugida, i la companyia de l’Ana, la portaran a un profund substrat de merda encara més pestilent, més dolorós, i autodestructiu, que la convertirà en adulta, però sense donar-li l’espai per créixer. Paradoxalment, serà al final d’aquesta espiral que arribarà a l’èxit que tant desitjaven els seus pares.
