Perpetua Felicitá és una lectura feminista del concepte del martiri com a estètica, erotisme i instrument polític, per part d’un col·lectiu format per Élise Moreau, Cristina Morales i Elisa Keisanen.
Cap a l’any 200, a Cartago i en el marc de la persecució contra els cristians dictaminada per l’emperador romà Septimi Sever, una jove de bona família, Perpètua, va ser empresonada i condemnada, igual que la seva esclava, Felicitat (Felícitas, en castellà), i tres esclaus més que s’havien convertit al cristianisme juntament amb la seva senyora. Ells van ser executats al circ i, a elles, els van tallar el cap, segons explica la tradició cristiana, que, a més, ens presenta Felicitat com una esclava subsahariana de pell negra. A partir d’aquesta història, les integrants del col·lectiu de dansa i moviment Iniciativa Sexual Femenina van decidir preguntar-se pel martiri i, més concretament, per l’ús i la consideració que se’n feia a les societats occidentals. I si el dolor i el patiment del martiri constituïssin una estratègia per fer valdre uns personatges o per garantir-los una posició més alta en la jerarquia? Com és que el màrtir és objecte d’admiració i reverència, mentre que el masoquista o el suïcida són condemnats? Poden el martiri o el dolor esdevenir elements erotitzants? (a la imatge, el martiri de santa Àgueda, segons Sebastiano del Piombo). I, encara més, no podríem fer una lectura feminista del martiri si considerem que la mare i esposa ideal en el model heteropatriarcal pateix com a objecte sexual, en el moment del part i per mantenir-se bonica i desitjable? Com ja van fer en la seva primera peça, Catalina, estrenada el 2019 (7è Festival Sâlmon, Antic Teatre), les intèrprets fan servir en la seva proposta escènica el que denominen “la tècnica del pogo”, en al·lusió a un estil de ball propi del punk en el qual els implicats xoquen mútuament i es colpegen els cossos contínuament.
Formen Iniciativa Sexual Femenina Élise Moreau, Cristina Morales i Elisa Keisanen. Es van conèixer participant a Danzantes Anarquistas – Anarquistas Danzantes, un laboratori de dansa contemporània al Centre Social Autogestionat Can Vies de Barcelona d’intencions feministes, antipatriarcals, llibertàries i antiacademicistes, uns valors que continuen defensant les integrants del col·lectiu. A Catalina, primera creació dedicada a explorar la repressió del plaer sexual, va seguir Pato – merengue para espéculos vaginales, que va celebrar a La Virreina Centre de la Imatge els cent anys de la revista anarcofeminista Mujeres libres.
