Incisions: Anatomia pública / Troubles du rythme / Syndrome amnésique avec fabulations

Incisions: Anatomia pública / Troubles du rythme / Syndrome amnésique avec fabulations

Sinopsi

Tomeo Vergés aplega en un tríptic els seus estudis sobre la repetició i la descomposició del moviment. S’inspira en la seva història familiar, concretament en una àvia que va viure un estrany ménage à trois després del retorn tardà del seu primer marit acabada la guerra, però també en els films del cineasta Martin Arnold, que fa pel·lícules a partir de seqüències recuperades. Del vodevil experimental al somni recurrent, totes tres peces s’interroguen sobre els mecanismes del nostre insconscient.

Calendari de les funcions:

8 de juliol Anatomia pública (19 h) i Syndrome amnésique avec fabulations (20.30 h)
9 de juliol: Troubles du rythme (19 h) i Syndrome amnésique avec fabulations (20.30 h)
10 de juliol: Syndrome amnésique avec fabulations (20.30 h)

Anatomia pública

Què s’amaga sota la superfície aparent dels nostres actes? Com un escalpel que obre la carn i deixa al descobert les vísceres, la desconstrucció i la descomposició del moviment del cos revelen els estrats i les capes que componen les nostres accions.A partir d’elements autobiogràfics i inspirat en els films de Martin Arnold, fets de sobresalts, convulsions i curtcircuits, Anatomia pública és un treball sobre la descomposició del gest. Peça de rellotgeria i conte histèric, l’espectacle s’interroga sobre els mecanismes que operen sobre el nostre inconscient. Un vodevil experimental on es combinen les rareses, l’humor i la crueltat.

Troubles du rythme

Una peça inspirada en una escena domèstica que es va repetint aplicant-li  procediments cinematogràfics: ralentí, acceleració, marxa enrere, dessincronització… Els canvis de velocitat i ritme ens permetran veure allò que habitualment se’ns escapa mentre l’escena es converteix en burlesca, dramàtica o fantàstica.

Syndrome amnésique avec fabulations

La darrera peça del tríptic s’interessa per la repetició. En una escena que constantment torna a començar un cop i un altre, quatre homes inventen una multiplicitat de duets, canvis de rols i desdoblaments de personatges per parlar-nos sobre l’inconscient. Un somni recurrent la interpretació del qual ens submergeix en els misteris del món oníric.

 

Sinopsi

Tomeo Vergés aplega en un tríptic els seus estudis sobre la repetició i la descomposició del moviment. S’inspira en la seva història familiar, concretament en una àvia que va viure un estrany ménage à trois després del retorn tardà del seu primer marit acabada la guerra, però també en els films del cineasta Martin Arnold, que fa pel·lícules a partir de seqüències recuperades. Del vodevil experimental al somni recurrent, totes tres peces s’interroguen sobre els mecanismes del nostre insconscient.

Calendari de les funcions:

8 de juliol Anatomia pública (19 h) i Syndrome amnésique avec fabulations (20.30 h)
9 de juliol: Troubles du rythme (19 h) i Syndrome amnésique avec fabulations (20.30 h)
10 de juliol: Syndrome amnésique avec fabulations (20.30 h)

Anatomia pública

Què s’amaga sota la superfície aparent dels nostres actes? Com un escalpel que obre la carn i deixa al descobert les vísceres, la desconstrucció i la descomposició del moviment del cos revelen els estrats i les capes que componen les nostres accions.A partir d’elements autobiogràfics i inspirat en els films de Martin Arnold, fets de sobresalts, convulsions i curtcircuits, Anatomia pública és un treball sobre la descomposició del gest. Peça de rellotgeria i conte histèric, l’espectacle s’interroga sobre els mecanismes que operen sobre el nostre inconscient. Un vodevil experimental on es combinen les rareses, l’humor i la crueltat.

Troubles du rythme

Una peça inspirada en una escena domèstica que es va repetint aplicant-li  procediments cinematogràfics: ralentí, acceleració, marxa enrere, dessincronització… Els canvis de velocitat i ritme ens permetran veure allò que habitualment se’ns escapa mentre l’escena es converteix en burlesca, dramàtica o fantàstica.

Syndrome amnésique avec fabulations

La darrera peça del tríptic s’interessa per la repetició. En una escena que constantment torna a començar un cop i un altre, quatre homes inventen una multiplicitat de duets, canvis de rols i desdoblaments de personatges per parlar-nos sobre l’inconscient. Un somni recurrent la interpretació del qual ens submergeix en els misteris del món oníric.

 

Enllaç copiat!