Homo tecnologicus

Sinopsi

Un retrat de l’home en l’era digital. Internet i les xarxes socials han transformat l’essència mateixa de la societat i han creat illes narcisistes de jos. L’individu s’exhibeix a la Xarxa com en un aparador per capturar l’atenció, perquè se li reconegui un valor. Avui l’única cosa que dóna valor al ser és l’aparèixer, l’exhibir-se. El rostre humà esdevé, així, un rostre que es dissol completament en el seu valor d’exposició.

La Xarxa amb prou feines ha aconseguit que l’abundància camufli la fragilitat dels vincles socials que genera. La comunicació universal té el seu correlat en una solitud universal. I l’amor apareix, amb les tecnologies de l’elecció, com un producte del capitalisme de mercat on la trobada amb l’altre es converteix en una elecció extremament racional. La tecnologia ens fa més humans?