A principis del segle XV, els germans Hubert i Jan Van Eyck van crear el retaule L’adoració de l’Anyell Místic per a la Catedral de Sant Bavón, a Gant. Diuen els qui en saben que és una de les primeres i més perfectes representacions de les imatges de la natura realitzades a l’oli. És un políptic que conté 24 escenes, al centre de les quals hi ha representat l’Anyell de Déu. La companyia El Temblor pren aquest quadre com a punt de partida d’un cicle escènic titulat Het Lam Gods.
La primera part és un drama pastoral de ciència-ficció que es presenta sota la forma d’un retaule en moviment que adoptarà les líriques i el folklore mediterranis. En algun punt de l’univers, una pastora escolta les músiques i sons de la Terra enviats a l’espai en les dues sondes espacials Voyager llançades l’any 1977 i decideix visitar la Terra. Durant la seva estada al planeta, passarà per Gant i, en entrar a la catedral i veure l’Anyell dels Van Eyck, caurà perdudament enamorada. Tot això, explicat amb un llenguatge que beu tant de la filosofia de Plató o de la iconografia cristiana, com de les convencions del teatre Noh japonès. Uns temps ben mesurats, uns moments de gran bellesa visual i sonora i un sincretisme capaç de lligar les celebracions cristianes amb una estètica personal i especialment acurada, són elements destacats de la proposta.
És el segon capítol de la sèrie en la qual treballa Victoria Aime, artista francesa i espanyola nascuda a Granada, amb la seva companyia El Temblor, fundada juntament amb Borja López. El seu treball se centra en els motors de la sensorialitat, l’emergència de les imatges i el ritme. Fa un teatre en la cruïlla entre la performance i la instal·lació, en el qual invoca la història de l’art i de les ciències. Entre els seus últims treballs, hi ha L’aterratge (Madrid, 2021) i Vicis i Virtuts» (Granada, 2024), totes dues incloses dins del cicle Het Lam God, i PPPP (Madrid, 2023) creada juntament amb Carlos Pulpón.
Sinopsi
Teatre experimental d’alta volada, en una creació d’una potència visual aclaparadora. Ens explica una història d’amor entre espècies protagonitzada per una pastora intergalàctica.
Fa una escala a Gant i entra dins la catedral de Sant Bavó per veure el retaule de l’Anyell místic. Queda embadalida: s’acaba d’enamorar irremeiablement de l’anyell. Camina cap a ell, entra dins de la pintura. El cant dels àngels l’acompanya. La Pastora besa l’anyell.
En aquest drama pastorívol de ciència ficció, es para especial atenció a la composició visual i sonora per oferir una experiència rítmica que ens trasllada lluny de la quotidianitat. Partint de les líriques i els folklores pastorívols del Mediterrani, es lliura a l’espectador una història d’amor interespècie digna de les mitologies grecollatines.
