Sinopsi
A l’escena es confereix la mescla de cossos en cadència de fordisme il·lusionista. Paisatges, moviments i emanacions són a col·lació. Objectuals, musicals i lingüístics són els cossos isolats.
D’aquí ve la idea de desglossar; ja que els trops són textos musicats, és feina de laboratori desmembrar-los en mínimes unitats, buscant així el fervor del límit de la substància. Pot el fragmentat ser un cos substancial? Com funciona la mescla de cossos isolats?
