La mort, en l’escena i en la vida. Què ens uneix davant la fi de l’existència? Què quedarà de nosaltres quan no hi siguem? La ballarina, performer i coreògrafa Sònia Gómez i el tàndem musical experimental Los Sara Fontán s’ho pregunten a Fem una bona pena abans de morir del cicle Escenes.
Sinopsi
A partir d’un treball previ conjunt al voltant de les herències i homenatges, en què la memòria és traspassada com a llegat testimonial i possibilita el creixement de futurs universos artístics, la recerca actual gravita entorn l’aturada i desús dels records. La idea d’un cementiri d’objectes, dels conceptes de deixalla i vestigi, i la finitud de la història i vivències inspiren les rutes musicals i escèniques d’aquesta elegia postmoderna.
Ja fa uns anys que, dins del cicle Escenes, L’Auditori contacta amb creadors i creadores d’arts diverses i els proposa exercicis d’hibridació dels seus talents, sempre al voltant d’un tema comú que marca la temporada de l’espai musical del carrer de Lepant. Enguany el tema és “mort o retorn”, lema que ha inspirat els creadors i creadores programats, entre els quals hi ha la performer, ballarina i coreògrafa Sònia Gómez. Ha examinat la història de l’òpera, del teatre i de les arts vives i ha trobat que són… plenes de cadàvers. Explora aquesta història de defuncions acompanyada del col·lectiu musical Los Sara Fontán, integrat per la violinista i experimentadora sonora Sara Fontán i el bateria Edi Pou, cinquanta per cent del duet de rock experimental Za!. Com són aquestes morts (sublims i ridícules, patètiques i commovedores…) que fa anys que veiem a l’escenari? Què passaria si les encadenem i, alliberades del seu context, les presentem en forma de catàleg? Aquest trio se centrarà en el moment mateix del traspàs, a la recerca d’aquells elements comuns de tots els decessos: des dels més èpics fins als més còmics, i de les morts més íntimes a les més universals.
Serà una bona oportunitat de tornar a veure Sònia Gómez, una artista de la Sénia instal·lada a Barcelona que es va formar a l’Institut del Teatre (Barcelona) i al Performing Arts Research and Training Studio, fundat a Brussel·les per Anne Teresa De Keersmaeker. Treballa des de l’any 2004 en projectes que parlen sobre assumptes com la construcció identitària i el desemmascarament de les impostures socials i de les impostures de l’art a través del cos i la performance. L’hem vista al Grec 2018 col·laborant amb Pere Jou i David Climent en l’espectacle Nowhere in Particular. Ara, puja a l’escenari de L’Auditori amb un col·lectiu sonor imprescindible. Los Sara Fontán transformen un instrument tan clàssic com el violí en un element d’experimentació, explorant tota mena d’estils i emprant-lo en peces de poesia, dansa, instal·lacions museístiques o bandes sonores. L’any passat ja van ser al Grec, amb Tarta Relena i Cocanha, treballant en el projecte 4132314, que justament ha obtingut el premi Ciutat de Barcelona de Música 2022.
