Sinopsi

Febre de la pols d’or, així podem traduir el títol d’aquesta coreografia que, precisament, al·ludeix al deliri festiu, la febre mística i el desordre fisiològic, un dels conceptes fonamentals del muntatge. La coreògrafa i ballarina Eulàlia Bergadà ens proposa un viatge visual i sonor entorn del concepte de deliri, entès com un estat catàrtic (alliberador i destructiu a la vegada) impulsat per la fascinació il·lusòria que permet a un fetitxe de qualsevol tipus, ja sigui sagrat o profà, arrossegar-nos i embruixar-nos amb la seva promesa de felicitat, d’èxtasi il·limitat. Aquest desordre propiciat pel deliri aconsegueix travessar el cos fent aparèixer païsatges diversos, “jardins de les delícies” i “paradissos terrenals” que potser són inferns o soterranis de tortura. D’ells aflora un moviment frenètic que transforma l’or dels somnis en pols de cossos. Imatges al·legòriques al voltant de les idees de desig, llum, carn o somni creen llocs d’innocència, perversió, eufòria i passió, canviant les experiències místiques o religioses en frenesís de luxúria i vanitat. El projecte va resultar guanyador de la primera edició del Premi de Dansa, un guardó convocat per l’Institut del Teatre per donar a conèixer els joves creadors i intèrprets oferint‐los ajuts a la producció i l’exhibició.

Premi de Dansa de l’Institut del Teatre 2015.

Una coproducció de l’Institut del Teatre, Grec 2016 Festival de Barcelona i Morlanda Creacions SL, amb la col·laboració de Mercat de les Flors, Fundació SGAE, Institut Ramon Llull i Graner Centre de Creació.

Sinopsi

Febre de la pols d’or, així podem traduir el títol d’aquesta coreografia que, precisament, al·ludeix al deliri festiu, la febre mística i el desordre fisiològic, un dels conceptes fonamentals del muntatge. La coreògrafa i ballarina Eulàlia Bergadà ens proposa un viatge visual i sonor entorn del concepte de deliri, entès com un estat catàrtic (alliberador i destructiu a la vegada) impulsat per la fascinació il·lusòria que permet a un fetitxe de qualsevol tipus, ja sigui sagrat o profà, arrossegar-nos i embruixar-nos amb la seva promesa de felicitat, d’èxtasi il·limitat. Aquest desordre propiciat pel deliri aconsegueix travessar el cos fent aparèixer païsatges diversos, “jardins de les delícies” i “paradissos terrenals” que potser són inferns o soterranis de tortura. D’ells aflora un moviment frenètic que transforma l’or dels somnis en pols de cossos. Imatges al·legòriques al voltant de les idees de desig, llum, carn o somni creen llocs d’innocència, perversió, eufòria i passió, canviant les experiències místiques o religioses en frenesís de luxúria i vanitat. El projecte va resultar guanyador de la primera edició del Premi de Dansa, un guardó convocat per l’Institut del Teatre per donar a conèixer els joves creadors i intèrprets oferint‐los ajuts a la producció i l’exhibició.

Premi de Dansa de l’Institut del Teatre 2015.

Una coproducció de l’Institut del Teatre, Grec 2016 Festival de Barcelona i Morlanda Creacions SL, amb la col·laboració de Mercat de les Flors, Fundació SGAE, Institut Ramon Llull i Graner Centre de Creació.

Fitxa artística
Veure fitxa sencera
Opinions de l'espectacle 1
  • Blanca Tolsá
    Blanca Tolsá
    Teatre Barcelona
Enllaç copiat!