Tot el que necessites per anar al teatre

Equilibristes

Equilibristes

Un casament és, normalment, un moment de felicitat perfecte on s’intercanvien somriures i abraçades. Però, i si en un dia, aparentment tan idíl·lic, apareixen els fantasmes del passat i els somriures es converteixen en retrets?

La núvia, tal com toca, ha convidat tota la colla de l’institut en el dia més important de la seva vida. Entre els assistents a la boda, però, hi ha algú cansat de la falsa hipocresia. Què passa quan s’expliquen els secrets i es trenquen les muralles de les aparences? Es pot continuar sent amic després?

Video
Fotos

Valoració espectadors
  • Albert Genover

    Una història sobre l’amistat, el futur, els projectes i la hipocresia. Sobre la imatge que donem als altres i que volem per a nosaltres.

    El que podria semblar la típica història, és, amb una posada en escena ingeniosa i plena de reptes interpretatius i escènics, una oportunitat d’or per descobrir el gran talent com a director de Roger M. Puig amb la incalculable aportació de tot l’equip: repartiment i autoria.

    Una d’aquelles obres que t’obliguen a estar atents, a prendre apunt del que som i del que fem, perquè equilibristes ho som tots.

    03/02/2014
  • Cinc amics i la núvia a s’hora baixa. Ella desitjava que el seu casament esdevingués el dia més feliç de la seva vida, mentre tots plegats recordaven què era de la seva vida. L’amistat, la hipocresia, la por, l’amor, la fidelitat… Tots aquest conceptes tenien molt a dir en la felicitat cercada, i és que un dia, per ell tot sol, no pot aïllar-se de l’experiència viscuda. La núvia (magistral i impetuosa) no s’imaginava que convidar una antiga amiga destaparia tantes qüestions pendents, i els altres amics li pregunten amb insistència perquè l’havia convidada. Ella els respon que només volia guanyar el dia més feliç de la seva vida. Però, on és el nuvi? Ni a l’amic gay, ni a la parella liberal del grup els feia la peça. Per a ells, el nuvi, potser només era una nosa… Una interferència que s’havia colat dins del seu (imaginat) món idíl·lic de la colla d’amics “de tota la vida”. Tots quatre personatges bi-personals es presenten amb nitidesa i energia en un convit de noces on, al capdavall, reconeixen que els ha menat la hipocresia i el convencionalisme. Ni la conciliadora del grup aconsegueix evitar el conflicte. Conflicte? Felicitat? Els Equilibristes mostren que res pot ser de volta diferent. Tot està relacionat. Tot són equilibris que costen de mantenir i que fan patir (o no?) quan es perden. I si es cau de la corda d’equilibris? I si no hi ha xarxa?

    El 4/7/13 a la Nau Ivanow, la Companyia va presentar l’espectacle amb un magnífic resultat narratiu. A l’escenari tres actors vigorosos, autèntics, dúctils i vitals. Vestuari i escenografia d’elegància, simplicitat i efectivitat. Un gran equip i una hora de funció molt recomanable per qui vulgui gaudir d’un retrat de l’actual generació 25-35, on molts equilibristes vitals s’hi veuran reflectits. Un regal. Gràcies

    05/07/2013