Sinopsi

Projecte de creació escènica intergeneracional i intercultural amb caràcter social, dirigit pels creadors Constanza Brncic i Albert Tola i impulsat pel Teatre Tantarantana que es du a terme en els barris del Raval i del Poble Sec de Barcelona des del 2011. Al llarg d’un procés de vuit mesos treballem en horari escolar a dins dels Instituts Milà i Fontanals i Consell de Cent, amb joves i gent gran del barri.

L’edició d’enguany, Els coreògrafs invisibles, suggereix, a través de la dansa, la paraula i la música, una reflexió sobre els espais desitjats, reals i imaginaris. Els espais que recordem, que necessitem, que construïm, que abolim, que idealitzem, són espais de trobada amb els altres, els altres que ens mouen o ens han mogut en algun moment, els altres, a vegades absents, que coreografien silenciosament la nostra existència a través de la capacitat d’afectació que ens és comuna a tots.

En aquesta peça ens adrecem al que és real a través d’imatges. Però tota imatge que toca el real, com diu Didi-Huberman, provoca un incendi: “No es pot parlar del contacte entre la imatge i el real sense parlar d’una mena d’incendi. Per tant no es pot parlar d’imatges sense parlar de cendres. Les imatges formen part d’allò que els pobres mortals s’inventen per registrar les seves tremolors (de desig o de por) i les seves pròpies consumacions.”

Us convidem a gaudir d’aquestes imatges, d’aquestes paraules, d’aquestes presències i de la llum que encenen en parlar-nos d’allò que ens és més proper i que ens toca íntimament.

Idioma:
Català
Castellà
Sinopsi

Projecte de creació escènica intergeneracional i intercultural amb caràcter social, dirigit pels creadors Constanza Brncic i Albert Tola i impulsat pel Teatre Tantarantana que es du a terme en els barris del Raval i del Poble Sec de Barcelona des del 2011. Al llarg d’un procés de vuit mesos treballem en horari escolar a dins dels Instituts Milà i Fontanals i Consell de Cent, amb joves i gent gran del barri.

L’edició d’enguany, Els coreògrafs invisibles, suggereix, a través de la dansa, la paraula i la música, una reflexió sobre els espais desitjats, reals i imaginaris. Els espais que recordem, que necessitem, que construïm, que abolim, que idealitzem, són espais de trobada amb els altres, els altres que ens mouen o ens han mogut en algun moment, els altres, a vegades absents, que coreografien silenciosament la nostra existència a través de la capacitat d’afectació que ens és comuna a tots.

En aquesta peça ens adrecem al que és real a través d’imatges. Però tota imatge que toca el real, com diu Didi-Huberman, provoca un incendi: “No es pot parlar del contacte entre la imatge i el real sense parlar d’una mena d’incendi. Per tant no es pot parlar d’imatges sense parlar de cendres. Les imatges formen part d’allò que els pobres mortals s’inventen per registrar les seves tremolors (de desig o de por) i les seves pròpies consumacions.”

Us convidem a gaudir d’aquestes imatges, d’aquestes paraules, d’aquestes presències i de la llum que encenen en parlar-nos d’allò que ens és més proper i que ens toca íntimament.

Fitxa artística
Veure fitxa sencera
Opinions de l'espectacle 1
  • Lluís Mayench Pierre
    Lluís Mayench Pierre
    Teatre Barcelona
Enllaç copiat!