Amb aquesta personalíssima versió d’El zoo de vidre de Tennessee Williams, l’autora i directora argentina Romina Paula converteix la jove protagonista de la història en una noia inexplicablement inadaptada i passiva. Algú que, com el Bartleby de Melville, també preferiria no fer-ho.
Sinopsi
En aquesta relectura d’El zoo de vidre, Antonia —la germana— esdevé narradora i figura central. El record, el temps i la percepció es confonen en una sala il·luminada per una llum blanca constant, gairebé irreal. La mare ja no és autoritària, sinó una dona independent; la filla, plenament conscient, tria no actuar: “preferiria no fer-ho”. En un món aparentment lliure, els personatges continuen empresonats. I el temps — enorme, dens, immutable— esdevé escenari i protagonista d’aquesta peça colpidora.