Sinopsi

Una antifunció feta a la teva mida, en la qual no se’t prendran pas les mides i on, tot fent-te superar la passivitat física propia de l’espectador, hi serà mesurada la teva capacitat de desbrossar els camins que van a la poesia, una pesta, un flagell amb una tradició immemorial de barrila perversa.

A Desbrossàrium el públic ha de fugir de la racionalitat, cada mot hi valdrà mil imatges, mil gests, mil sons; i aleshores, sons, gests i imatges, en juxtaposar-se a la paraula, valdran mes de mil mots. Tothom hi viurà la poesia feta viva veu amb música, i se la farà seva, la interpretarà com voldrà i podrà. Els mots, convertits en acció i imatges per mà dels sons, hi faran la seva, transformaran a l’espectador, més aviat de manera callada, tranquil·la, sense escarafalls, com qui fa com si no hi fos.

SINOPSI

Els poemes de Carles Hac Mor i d’Ester Xargay davallaran sicalípticament per les notes totes nues dels instruments musicals de Miquel Àngel Marín.

En aquest recital paraparèmic, amb la intervenció de l’antimàgia hi serà invocat l’Urnulfu com a instigador de la poètica de Dau al Set i particularment de la contralírica de Joan Brossa. Per aconseguir-ho, hi serà activada, en el públic, una agitació cerebral forassenyada que l’orientarà cap a una parafrènia èpica i dionisíaca. I tot plegat sense escarafalls ni impostacions, només amb el ressò dels versos agombolats per les reverberacions de la simfonia de les esferes.

 

Sinopsi

Una antifunció feta a la teva mida, en la qual no se’t prendran pas les mides i on, tot fent-te superar la passivitat física propia de l’espectador, hi serà mesurada la teva capacitat de desbrossar els camins que van a la poesia, una pesta, un flagell amb una tradició immemorial de barrila perversa.

A Desbrossàrium el públic ha de fugir de la racionalitat, cada mot hi valdrà mil imatges, mil gests, mil sons; i aleshores, sons, gests i imatges, en juxtaposar-se a la paraula, valdran mes de mil mots. Tothom hi viurà la poesia feta viva veu amb música, i se la farà seva, la interpretarà com voldrà i podrà. Els mots, convertits en acció i imatges per mà dels sons, hi faran la seva, transformaran a l’espectador, més aviat de manera callada, tranquil·la, sense escarafalls, com qui fa com si no hi fos.

SINOPSI

Els poemes de Carles Hac Mor i d’Ester Xargay davallaran sicalípticament per les notes totes nues dels instruments musicals de Miquel Àngel Marín.

En aquest recital paraparèmic, amb la intervenció de l’antimàgia hi serà invocat l’Urnulfu com a instigador de la poètica de Dau al Set i particularment de la contralírica de Joan Brossa. Per aconseguir-ho, hi serà activada, en el públic, una agitació cerebral forassenyada que l’orientarà cap a una parafrènia èpica i dionisíaca. I tot plegat sense escarafalls ni impostacions, només amb el ressò dels versos agombolats per les reverberacions de la simfonia de les esferes.

 

Fitxa artística
Veure fitxa sencera
Enllaç copiat!