Alba Rihe i Laila Tafur persenten Cobalto. Elles vénen de disciplines diferents, una canta l’humor, l’altra balla la carn, però ambdues, àvides d’esquerda es dirigeixen al lloc de l’altra. Sense prejudicis, amb fonts compartides, múltiples metodologies i eines, i estructures col·laboratives a tutiplén. Què de cantar té ballar i al revés? Com posar els discursos en acció?
Sinopsi
“L’esquerda crepita en obrir-se, perquè s’obre pas, amenaçant la solidesa i unitat d’una cosa. La cosa m’assetja, però si té esquerdes aleshores la cosa és assetjada per l’esquerda. L’esquerda crida mentre cau, perquè és imparable i en el seu avanç deixa filtrar les altres coses que no eren ella, o ell, o el que sigui. Això s’anomena capil·laritat i és un potencial que hi ha en tot allò que és líquid, en tot allò que tingui límit com una membrana. Jo diria en tot allò que és. És fascinant.”
