En un món que corre massa, la Cia. Leandre ofereix una pausa, porta el públic al sol, a la lluna. A aquell lloc que coneixíem quan érem infants.
Un moment ple de coses senzilles com riure, escoltar, sorprendre’s, jugar. Un regal pels sentits!
Sinopsi
Entre el somni i la vigília brilla la lluna.
La mesuro entre el polze i l’índex.
Dins del somni la puc agafar,
Durant la vigília la recordo sense gravetat.
La lluna com a símbol, com a metàfora.
La possibilitat de fantasia.
El pallasso, amb els peus al desastre i el cap als núvols, udola entre el somni i la vigilia.
Humor sense text, per tots aquells que portin un nen a dins.
