Carrer de Txernòbil és un espectacle dirigit per Joaquim Armengol que es basa en la novela La pregaria de Txernobil, del Premi Nobel Svetlana Aleksiévitx.
Es tracta d’un monòleg creat a partir del testimoni de la Ljudmila Ignatenko, la dona d’un dels bombers difunts arran del desastre nuclear de Txernòbil del 1986 a la ciutat de Prypiat. L’obra succeeix al llarg d’un capvespre a la sala d’estar de casa la Ljudmila; ella seu davant d’una finestra i ens parla del dia en què el seu marit va sortir de matinada a extingir un incendi a la central nuclear i ja no va tornar. La veu de la Ljudmila, d’una transparència i intensitat corprenedores, esdevé un exemple d’amor grandiós i el testimoni únic d’una terrible experiència familiar que avui és un emblema universal de com sobreviure a l’horror.
Un text brutal i una interpretació que t’atrapava en tot moment
Em va resultar un bon monòleg per la part dramàtica que conté el text. Però pel que fa a la interpretació molt i molt fluixa. L’espectacle té una durada d’una hora i escaig i l’actriu no s’aixeca de la cadira només que una sola vegada en tota l’estona. Mateixos gestos durant tota la sessió i, tot i ser un text dramàtic a més no poder, sembla que ella el rwciti des de l’enfado i no des de la tristesa…em va decepcionar bastant… Això sí, una dicció boníssima!
Excel·lent!