La companyia valenciana La Màquina presenta Carne Quemada, un espectacle en què dos homes atrapats en un vaixell s’enfronten a una veritat que fa trontollar les seves certeses i revela els mecanismes del poder, la violència i el sentiment de pertinença. Aitor Aguirre i Rafa Cruz protagonitzen aquest text de Joaquín Daniel, que també n’assumeix la direcció.
Sinopsi
Dos homes. Un vaixell. Una veritat que crema.
Al cor del mar, on només existeixen el «nosaltres» i l’«ells», dos personatges naveguen en una amistat construïda sobre mentides generacionals. A través de diàlegs nodrits d’absurd, humor negre i algunes dosis de crueltat, Joaquín Daniel teixeix una paràbola sobre el funcionament del poder: la creació d’enemics interns, la perpetuació del cicle de la violència i la il·lusió de pertinença.
L’inesperat gir final de l’obra revela que, tard o d’hora, les creences que ens regeixen, els dogmes, el vaixell en què navegàvem i fins i tot la pròpia identitat… poden acabar resultant una il·lusió fatal.
Carne Quemada és un viatge incòmode cap al cor d’allò que significa ser a dins o a fora, a dalt o a baix. Perquè quan la veritat emergeix i surt a la llum, juntament amb tot allò que sempre vam saber però mai vam voler anomenar, ningú no surt il·lès de l’escenari.
Notes de l’autor
Carne Quemada és un text sorgit de les entranyes, d’una necessitat inajornable de sintetitzar i expressar de manera catàrtica una llarguíssima llista de situacions viscudes des de la mateixa infància.
Quan la dinàmica familiar ens ensenya les primeres distorsions que, amb el pas del temps, es descobreixen macabres; més tard, els abusos i les perversions de les institucions educatives i formatives, en el meu cas sota la influència de l’Església catòlica, i en un estat constant d’hipocresia i contradicció; i finalment, a la vida adulta, quan som ostatges de la toxicitat sistèmica del món laboral.
Totes aquestes etapes estan, a més, marcades per una imposada vocació d’«identitat nacional», aquella matriu que proporciona a l’ésser humà sentit de pertinença, seguretat i, segons el cas, privilegis llargament macerats.
Aquesta obra exposa també el catàleg complet dels dogmes tòxics del patriarcat, un paradigma que, en aquest moment històric, es resisteix de manera cada vegada més violenta a la seva pròpia caiguda. Avui, aquest paradigma troba una encarnació paròdica en la figura de Donald Trump.
Aquests dogmes inclouen:
- L’explotació de l’ésser humà i de la Terra com si fossin una propietat (privada?).
- L’abús inherent a aquesta lògica d’explotació.
- La perversió que es desencadena en absència de límits, el «com que puc, ho faig».
- Les distorsions sistèmiques i familiars que se’n deriven.
- La tragèdia que aquest abús de poder funcioni com a base fundacional de l’autoestima de l’explotador.
A “Carne Quemada”, aquest catàleg s’articula com una simfonia de llocs comuns: frases fetes que es transmeten de generació en generació i que, en organitzar-se dins d’aquest text corrosiu i estranyament humorístic, acaben revelant l’absurd travessat per una paranoia latent.
Dissabte 3 d’octubre, funció accessible amb visita tàctil. Un reconeixement immersiu dels elements que acompanyen la posada en escena de l’espectacle. Abans de la funció, els espectadors poden passejar-se per l’escenari i tocar tots els elements escenogràfics, de vestuari i d’attrezzo. La visita tàctil comença a les 18:30h, la funció és a les 20h.
Audiopresentació (properament online): Les persones cegues o amb baixa visió poden escoltar la següent explicació dels elements escenogràfics, personatges (amb les seves veus) i altres informacions que faciliten la comprensió de l’acció en escena.
Fitxa d’accessibilitat de la Sala Fènix
–> Divendres 9 d’octubre, 17h: funció extra TeenFriday, gratuïta per a joves entre 14 i 18 anys. Apunta’t aquí: teenfriday@salafenix.com
