C.O.S. posa el focus en els refugiats atrapats a Grècia. Una reflexió, mitjançant el llenguatge escènic i del moviment, sobre el fet de no ser amos del nostre propi destí. Sovint, davant desgràcies com ara guerres o crisis de refugiats, fem servir el clixé per dir que no hi ha paraules que puguin explicar tot el que està passant.
Doncs bé, aquest espectacle ens planteja que, a manca de paraules, potser podem expressar aquests sentiments amb el cos.
C.O.S. posa el focus en els refugiats atrapats a Grècia. Una reflexió, mitjançant el llenguatge escènic i del moviment, sobre el fet de no ser amos del nostre propi destí. Sovint, davant desgràcies com ara guerres o crisis de refugiats, fem servir el clixé per dir que no hi ha paraules que puguin explicar tot el que està passant.
Doncs bé, aquest espectacle ens planteja que, a manca de paraules, potser podem expressar aquests sentiments amb el cos.
Sinopsi
El projecte C.O.S. es centra en la recerca d’un llenguatge escènic en que hi interactuï la realitat i la ficció d’una situació, malauradament, per tots coneguda. La coreògrafa Verònica Cendoya, un dels noms més representatius de la dansa del país, ha viscut l’experiència dels refugiats molt a prop mitjançant un treball de voluntariat en els camps Softext, Nea Kavala, Vasilika, Hotel Hara i Oreokastro de Tessalònica, al juny de 2016, com a part de l’Associació de voluntaris independents.
