bambi és un espectacle de la companyia modern day chronicles, escrita per candela may i eurípides i dirigida per candela may.
Sinopsi
això és una sinopsi escrita en minúscules per un bambi d’una peça que es diu bambi sobre un bambi que és candela que és ifigenia. ifigenia va ser sacrificada pel seu pare per a arribar a troya. li van dir que l’anàven a casar amb aquiles però el seu destí va ser morir o convertir-se en cérvol. ifigenia va anar a dormir i ho va veure tot en un somni. es desperta en cada funció d’aquest somni profund al qual la van induir per a descobrir a aquesta persona que no li van donar l’oportunitat de conèixer, aquiles. cada nit ve un actor diferent que farà d’aquest. els aquiles no coneixen a bambi, no coneixen a candela, no coneixen a ifigenia. no saben res de la peça ni del que passarà, com vosaltres. com tampoc sabíeu que aquest text anava a estar en minúscules.
ifigenia i aquiles, candela i l’actor, no es coneixen, cada nit és la seva primera trobada, el seu primer tot. ifigenia descobreix el món de l’amor i de l’afecte i del tacte a través de vosaltres. vau ser testimonis del seu sacrifici i avui sou testimonis del renéixer de la seva primavera.
Notes de companyia
modern day chronicles és una crònica del terrenal i el místic. un punt de trobada entre els dos plans o els dos mons. és un teatre audiovisual, més cinematogràfic que escènic. hi ha un ús predominant de pantalles i de tecnologies milenials i zilenials. aquests instruments, aquests gadgets, aquestes tecnologies, s’utilitzen per a connectar amb l’espiritual a través d’una cosa aparentment material i superflu. i si aquests objectes s’han creat per a això? per a connectar amb una realitat que està fora de la nostra? i si el que veiem en aquestes pantalles és el que està fora de la matrix? i si aquests píxels, i si aquestes imatges borroses, i si aquestes interferències, són petits senyals del món intangible? i si podem tocar aquest món oníric, eteri i místic a través d’aquests monitors? modern day chronicles vol aproximar-se i mostrar el místic a través de la pantalla, dues coses aparentment contradictòries. aquest teatre troba el seu rumb mentre es fa, mentre es construeix, mentre es camina i es transita.
