Atlàntida. Tríptic desaperagut

Elna Roca presenta Atlàntida. Tríptic desaperagut una obra sobre la deshumanització davant l’avenç del capitalisme.

 

Sinopsi

En un món futur, l’Estat fa un últim intent per a recuperar part del seu poder davant la implacabilitat del Capital, uns nens intenten sobreviure en un món sense sentit, i una societat on el Mercat s’ha infiltrat a tots els racons de la vida queda sepultada per una allau de missatges i notícies que es desfan a cada instant.

Tres escenaris, tres històries, tres eres que investiguen la pèrdua d’humanitat dins un sistema per al qual la vida no és res més que un espectacle amb el qual enriquir-se, una eina per aconseguir més. Sempre més.

NOTA DE LA DIRECTORA

“En un món saturat d’informació i d’imatges, la vida s’esvaeix convertida en mercaderia.  El cos deixa de tenir valor, es consumeix en la seva imatge i es capgira, definitivament, en exhibició. El servei públic corre la mateixa sort i mor a mans de la societat de l’espectacle. Els tentacles del sistema de consum arriben a tots els racons i s’apropien inclús d’allò que pensàvem que era inapropiable. I, a poc a poc, la vida i el cos es van privatitzant fins que, un dia, la humanitat perd la humanitat. I què queda aleshores? Rastres de llum sobre la superfície terrestre?”

Elna Roca

Durada:
Idioma:
Català
Edat:
A partir de 14 anys
Sinopsi

En un món futur, l’Estat fa un últim intent per a recuperar part del seu poder davant la implacabilitat del Capital, uns nens intenten sobreviure en un món sense sentit, i una societat on el Mercat s’ha infiltrat a tots els racons de la vida queda sepultada per una allau de missatges i notícies que es desfan a cada instant.

Tres escenaris, tres històries, tres eres que investiguen la pèrdua d’humanitat dins un sistema per al qual la vida no és res més que un espectacle amb el qual enriquir-se, una eina per aconseguir més. Sempre més.

NOTA DE LA DIRECTORA

“En un món saturat d’informació i d’imatges, la vida s’esvaeix convertida en mercaderia.  El cos deixa de tenir valor, es consumeix en la seva imatge i es capgira, definitivament, en exhibició. El servei públic corre la mateixa sort i mor a mans de la societat de l’espectacle. Els tentacles del sistema de consum arriben a tots els racons i s’apropien inclús d’allò que pensàvem que era inapropiable. I, a poc a poc, la vida i el cos es van privatitzant fins que, un dia, la humanitat perd la humanitat. I què queda aleshores? Rastres de llum sobre la superfície terrestre?”

Elna Roca

Fitxa artística
Veure fitxa sencera
Enllaç copiat!