La companyia Théâtre EnCuête de Suïssa presenta Angelina de la creadora i actriu Justine Ruchat. Un monòleg colpidor que qüestiona els estereotips sobre el treball sexual i explora la frontera entre el personatge, l’actriu i la mirada dels altres. Un espectacle valent i íntim que convida el públic a repensar els prejudicis, la identitat i la representació. Aquesta creació va rebre el Premi de Teatre de la Société Genevoise des Écrivains.
Sinopsi
A través del teatre, l’autora i actriu es planteja la relació amb el personatge, en una construcció metateatral que trasllada la teoria al terreny de la pràctica escènica.
Com es crea un personatge des de la veritat?
El personatge és una prostituta i l’actriu es pregunta sobre la forma i el contingut que ha de donar-li per fer arribar al públic la seva realitat com a treballadora sexual.
Entre sabates de taló, una perruca i diferents vestuaris, l’actriu es debat sobre la identitat i el significat de la paraula puta. És només un concepte o una imatge social?
Sobre l’espectacle
Angelina és un muntatge que es pregunta sobre la relació entre el personatge i l’actriu.
Un personatge inspirat en una prostituta. L’actriu no para de qüestionar-se la forma i el contingut que ha de donar al personatge d’una treballadora sexual.
I s’adona que, per més que busqui, no sap res del que significa la paraula puta, més enllà que és, en última instància, només una imatge, una superfície de projecció, el receptacle dels punts de vista de tothom.
Aleshores, com es crea un personatge basat en una cosa que no existeix? Què és allò que només és representació? Al capdavall, la puta no és necessàriament qui creiem que és.
Angelina és també un espectacle sobre la mirada. La mirada de l’altre, el judici, el clixé, l’estigma, el condicionament. La visió d’una societat o d’una època. La manera com em miro, com em veig i com em sento amb la meva pròpia mirada. Però també la mirada dels altres envers les dones, com la rebo i com la transformo, o com em transforma.
Crec que aquest tema és poderós i l’espectacle hi aprofundeix; d’aquí la tria d’una escenografia envoltada de miralls.
Entre el treball documental i la narració, aquest monòleg ens convida a endinsar-nos en zones ambigües, on els desitjos, les fantasies i les aspiracions s’enfronten amb la voluntat de dominar la pròpia imatge.
L’espectacle s’inspira en el personatge d’Angelina, extreballadora sexual i directora del Sindicat de Treballadores Sexuals de Ginebra. Era colombiana i havia de participar en el projecte, però això va ser impossible a causa de la pandèmia de la Covid, que va impedir el seu desplaçament fins a Ginebra.
